La sincronia dels cors desperta el Nadal a Reus

Nadal és una època dominada pel cor. Alegria, esperança, amistat, generositat; el bonic és sentir i deixar-se sentir. El simple fet d’encendre les llums espargeix la seva màgia per cada racó, per diminut que sigui. I bona mostra n’era la plaça del Mercadal. Centenars i centúries de personetes van encerclar el magnànim avet central ahir al vespre. Anhelaven ser posseïts per l’esperit de les festes. De sobte: pum-pum. «Sentiu aquest batec tan fluix?», es preguntava als assistents. L’ànima de Nadal acabava de renéixer. Necessitava, però, un cop de mà: el batec a l’uníson de tots els presents. També, de les desenes de telèfons mòbils que enregistraven el moment, com petites lluernes que anunciaven l’eclosió posterior. I quan tots els cors es van trobar, l’estrella va il·luminar-se, els àngels van brillar, i Nadal va despertar.

El xiuxiueig envaí la plaça del Mercadal. Hi hagué qui, ràpid i furiós, activà l’operació sortida. D’altres, romangueren. Faltava quelcom. I, sense fer esperar més, tothom ho va entendre: Mariah Carey. No és Nadal sense l’All I want for Christmas is you, amb què les pantalles s’apagaren per gaudir de l’ocasió i moure peus i malucs.

Però per ballar, es necessita espai. El dispositiu policial ho va garantir. La Guàrdia Urbana i els voluntaris de Protecció Civil van tancar l’accés al centre quan van veure que ja hi havia molta, moltíssima gent. A diferència de l’any passat, s’hi podia respirar i en cap moment els porxos s’arribaren a col·lapsar. A l’hora d’abandonar la zona, activaren un control de trànsit en tota regla. Sense testos d’alcoholèmia, guiaven el personal cap a la sortida i impediren entrar per carrers com Jesús, Carnisseries Velles o Galera. Calia buidar la pista abans. El tap d’ampolla anava filtrant per degoteig, de forma lenta, però sense pausa i amb control.

L’encesa de l’arbre de Nadal va ser succeïda de seguida per la resta de la decoració preparada per al moment. Fallà el carrer de Llovera, que no va aconseguir enlluernar fins mitja hora més tard. Per sorpresa d’absolutament ningú, els ulls —i cames— van dirigir-se, en primer lloc, a la gran esfera de la plaça de la Llibertat. Ja es deia que era instagramejable i s’encaparra de demostrar-ho sempre. De fet, hi ha qui aprofità per fer-hi guàrdia. Volia que sonés la música i s’inundés de colors, i esperaria el que calgués. Quan ressonà Aquí és Nadal i estic content, l’alegria s’inundà. A dintre, a fora, a la rotllana, de lluny, els cants i les ballarugues transmeteren festa. Era un dijous, resten molts dies de feina i labor, però res importava en aquell moment. És Nadal i estic content.

Això no obstant, la plaça de la Llibertat lluïa menys. Es trobaven a faltar els contes i les boles de neu. Hi ha el calendari d’advent gegant que portarà sorpreses, però els transeünts comentaven que es veia buit, malenconiosos de temps pretèrits.

Amb els carrers de Llovera i de Monterols esplendorosos amb àuries fulles i estrelles, la música de D James convidava a passejar i a perdre’s entre els carrers, anar d’una punta a l’altra, demanar un cafè —calent, per resistir el fred— i, potser, pujar al carrusel. Vergonya? Cap ni una. Nadal és una època de màgia compartida i només ocorre una vegada l’any. Cal gaudir el moment i no desaprofitar l’ocasió. No és un mantra aleatori, sinó que, ahir, semblava haver estat entès. Les cafeteries bullien d’activitat, amb cues que arribaven al carrer. Perquè per assaborir bé el moment, és menester aturar-se una estona i mirar què t’envolta. I si és amb unes gotes de beuratge per escalfar cos, cor i ànima, millor que millor.