Josep Maria Arauzo: «El congrés Enerhub hauria de servir per convertir moltes teories de descarbonització en polítiques reals»

Josep Maria Arauzo Carod és catedràtic del departament d’Economia de la URV, a més de sotsdirector de l’Institut Universitari de recerca en Sostenibilitat, Canvi climàtic i Transició energètica (IU-RESCAT) de la mateixa universitat. Tot això l’ha portat a formar part el comitè científic del nou congrés de transició energètica Enerhub que es realitzarà a Reus el pròxim 5 de desembre. Què es trobaran aquells que participin en l’Enerhub?

«La idea és tenir un esdeveniment de territori, prou heterogeni per tal que arribi a diversos públics, professionals, administracions, empreses i agents socials, i que posi sobre la taula la situació real de la transició energètica i la descarbonització a casa nostra».

D’entrada, la situació sembla indicar que fem tard a tot...

«El congrés hauria de servir una mica per això, per transformar i convertir totes les teories de transició i descarbonització en polítiques reals, perquè hem de reconèixer que pràcticament està tot per fer. Hi ha moltes més coses a afrontar més enllà del que puguin fer les grans empreses i no és un procés que hagi de liderar el ciutadà, sinó les administracions».

Què és el primer que hauríem d’assumir la gent del carrer?

«Hem de ser conscients que el nivell de consum d’energia actual és inassumible. Hem de saber el què comporta crear aquesta energia, perquè en un horitzó a mitjà termini haurem de decidir i segurament haurem de consumir la meitat del que fem ara».

A la meitat? No sembla fàcil.

«Hem de ser realistes. Només la IA ja consumeix una quantitat d’energia brutal i tota nova tecnologia implica un consum afegit. Aquest és un debat que caldrà afrontar, perquè, per exemple, sabem que hem de tancar les nuclears, però ara mateix no les podem tancar. Ara tenim poques infraestructures de producció molt grans i hem d’anar a moltes infraestructures i diverses, i repartides per tot el territori. El canvi provocarà impactes i es pertorbaran algunes activitats i els preus, però és evident que calen més parcs fotovoltaics i més aerogeneradors».

Però no a tot arreu hi ha espai ni condicions per posar-hi de tot.

«Exactament. En altres països hi ha mesures compensatòries per a les zones productores i aquí s’hauria de plantejar. No podem posar aerogeneradors a tot arreu i zones com Barcelona, que són grans consumidores, no tenen prou espais per ser autosuficients, de manera que continuarem tenint zones productores i zones consumidores, i s’haurien d’establir sistemes de més equilibri per als que generin energia. Caldrà un debat, perquè ara mateix estem en aquell punt de ‘ho vull, però no ho vull veure’, tot i que les renovables són una necessitat per tothom, no un posicionament ideològic».

Sembla que la primera aposta clara hauria de venir de les administracions.

«Per descomptat. Ens calen polítiques valentes i treballar en una direcció clara d’iniciatives de transició. En el nostre cas tenim que Reus hi treballa a fons, però cal que sigui de forma més global. Al ritme actual no arribarem a temps a complir cap dels objectius, perquè no tenim capacitat per fer-ho. De fet, estem fomentant l’ús de l’energia elèctrica, però no es creix en la generació d’energia elèctrica neta. La descarbonització implica uns costos que hem d’assumir tots i no tinc clar que tothom estigui disposat a assumir-los».

Ens hem pres massa a la lleugera tot aquest procés?

«El problema és la comunicació, perquè no s’ha entès que això no és només una qüestió de canviar una font energètica per una altra. És un canvi de dimensió socieconòmica global, que implicarà grans consensos i s’hi ha d’implicar la societat civil, perquè res podrà seguir sent com era fins ara».

Què n’espera de l’Enerhub?

«M’agradaria que no fos un congrés puntual, que tingui continuïtat i que sigui prou dinàmic per anar adaptant-se amb els anys, perquè les problemàtiques aniran canviant amb el temps».