Llosas i Moriën: "En la mesura i la graduació que toqui, la transició energètica implica a tothom"

Què són aquestes jornades?

JL: «L’objectiu és donar a conèixer els serveis que les oficines de transició energètica (OTE) poden desplegar per al teixit econòmic i empresarial en quatre àmbits: generació i emmagatzematge, mobilitat elèctrica, comunitats energètiques i eficiència. En cada un dels territoris, hem anat incorporant algun element que pot ser d’interès, com és el cas dels Certificats d’Estalvi Energètic (CAE)».

Que són els CAE?

JL: «Són uns títols que permeten a les empreses acreditar una reducció del seu consum i monetitzar l’estalvi energètic; per tant, ingressar uns recursos econòmics».

IM: «És a dir, si utilitzes, per exemple, un nou compressor molt més eficient energèticament, els kWh d’energia estalviats són els que et donaran com a CAE».

Ha de ser adoptant mesures més eficients o amb accions senzilles com apagar els llums?

JL: «És un procés que està tecnificat. Són mesures no repetitives i amb què puguis acreditar la situació de partida i la reducció de consum. No n’hi ha prou a dir que apagaràs els llums més hores. És molt més complex, va en la línia de la cerca de fonts d’energia que no provinguin de combustibles fòssils. Podem parlar d’instal·lacions fotovoltaiques...».

És una inversió: al principi, pot suposar un cost, però hauria de revertir amb el temps.

IM: «Sí, tant amb el consum, perquè utilitzant el mateix consumiràs menys, com amb el retorn posterior».

JL: «Hem de tenir en compte que el teixit econòmic i empresarial té un seguit d’elements que venen marcats per la normativa europea. També pot passar, com en el cas d’una pime, que es vegi arrossegada per les exigències que pot tenir una gran empresa de què sigui proveïdora i que tingui la necessitat d’acreditar la traçabilitat de tota la cadena de valor i requerir processos de descarbonització. Europa s’ha erigit en abanderada de la sostenibilitat, factor que fa que aquests processos de descarbonització els hàgim d’anar assumint. De retruc, es tindran menors consums, que es traduiran en menor cost econòmic i, si a més, puc acreditar-ho i tenir un retorn econòmic, doncs millor que millor».

Pot ser també un valor per a l’empresa?

JL: «Segur. Estem en un marc global i en una situació de mercat de competència. Una empresa, fent una mateixa activitat o oferint un mateix bé, aquí pot tenir unes exigències que en un altre lloc del món no té. Però si apliquem tots aquests elements i, a més, és quelcom que el mercat o el consumidor valoren positivament, et posiciones en un lloc destacat. El que no et pots permetre és no estar avançant en aquests temes».

Fa uns anys, la qüestió de la sostenibilitat semblava cosa de grans empreses i ciutats. Ara, és cosa de tots.

JL: «És així. En funció de l’escala, l’activitat, el volum, ha d’haver-hi una graduació de les exigències, però, al final, acabem veient que, en la mesura i graduació que toqui, a tothom l’està implicant. Són processos que dins del dia a dia de les empreses poden fer nosa, sobretot per a les pimes, que no tenen departaments especialitzats en aquesta matèria. D’aquí que necessitin un actor que els doni aquestes palanques per acabar complint».

S’estan adaptant a la transició energètica les empreses del territori?

JL: «Hi ha molt camí per fer. Moltes pimes han iniciat aquests processos perquè es veuen arrossegades perquè estan dintre d’una cadena de valor o proveïment amb un client gran. Això ha fet que els processos d’adaptació s’hagin accelerat, igual que la covid va contribuir a avançar la digitalització. Hi ha molta normativa europea que ens està afectant i això s’acaba percebent com quelcom feixuc, perquè una pime és especialista a fer bé la seva feina, però tota aquesta part és una llosa. L’administració ha d’acabar regulant les exigències segons la tipologia o dimensió».

Com tranquil·litzarien les empreses?

JL: «Hi ha agents al territori que us poden acompanyar. La Cambra n’és un».