Sal Emergui: «Els últims dos anys marquen un abans i un després per als israelians, els palestins i la regió sencera»

Es pot desxifrar Israel?

«No, i per això he posat desxifrant, i no desxifrat. És un procés llarg, complicat, i, si bé estic a Israel des del 1997, encara hi ha aspectes que em sorprenen. És segurament el país més observat del món, però hi ha moltes parts que són desconegudes. Vaig voler fer un llibre explicant què són els israelians o què és Israel sense prejudicis, sense defensar ni condemnar, només exposant dades i entrevistes».

Sembla que tothom està a favor o en contra d’Israel. Com és la realitat a dintre?

«Hi ha l’eslògan dos israelians, tres opinions, i he confirmat que és veritat. Israel és un país molt complex. Les principals manifestacions contra Netanyahu són a Israel, a Tel Aviv. Quan em pregunten què pensa un israelià, és impossible saber-ho».

Com ha vist l’evolució del país i la societat?

«Hi ha hagut un canvi molt, molt fort. Tot i els problemes, és un dels països amb un creixement demogràfic més alt del món. La mitjana és de més de tres fills per família. Cada cop hi ha, per exemple, més conservadors religiosos, però també més centres comercials. Amb tot, hi ha un abans i un després del 7 d’octubre (del 2023)».

Com ha afectat la Guerra de Gaza al llibre?

«El llibre havia de sortir el novembre del 2023. El 6 d’octubre, jo estava fent l’agenda de possibles presentacions i, de sobte, el 7 d’octubre, va quedar palès que iniciava una escalada que no era com les d’abans. Tampoc pensava que duraria dos anys, i crec que ni Netanyahu ho pensava. En el llibre parlo de facetes com la tecnologia, l’espionatge o la cultura. Encara que ja tenia unes 500 pàgines, era impossible que sortís sense cap menció al 7 d’octubre».

Què era diferent?

«Hi havia tensions, com sempre, però va ocórrer de sorpresa. No van ser només projectils, sinó que van entrar efectius que van envair ciutats, kibutzim, un festival de música... Israel ha patit guerres des del 1948. Fins i tot, els atacs d’Egipte i Síria del 1973 van ser a les fronteres, cap als soldats, no contra les cases».

La pau és possible?

«Més que de pau, jo parlaria de treva. La gran pregunta és si durarà o no. Amb tot, ara mateix no es parla de pau, perquè, primer, entre Israel i Hamàs és impossible. L’única forma, ara per ara, que hi hagi una solució de dos estats seria una imposició internacional».

Part de la societat demana l’expulsió d’Israel de competicions esportives o d’Eurovisió. Què n’opina?

«Hi ha una diferència si es fa boicot al país o al ciutadà. És un debat complicat. En el cas de la cultura, molts dels boicotejats són gent d’esquerra contraris a la guerra. Amb la Vuelta, molta gent veia la presència de l’equip Israel-Premier Tech com un motiu per protestar. El veien com un ambaixador d’Israel. Si ara venen tres turistes israelians a Reus i no els deixen entrar en un local, no crec que ajudi gaire, perquè, a banda que podrien ser antiguerra, pensaran que hi ha antisemitisme. Cal veure cas per cas».

Israel és país de contrastos: es pensa en la part més tradicional, però també és un punter tecnològic.

«Sí, un 12% de la força laboral a Israel pertany al high-tech, que és la locomotora econòmica del país. Ha superat la crisi de la pandèmia bàsicament per l’Startup Nation i la força del high-tech. També és veritat que aquest sector ha patit boicots seriosos, com gent que diu ‘ens agrada molt el producte, però no podem continuar fent negocis per la qüestió d’Israel’. No sé si perdrà més qui no dona el servei o qui el perd».

A qui perjudica més?

«Ara mateix Israel afronta el moment de més aïllament de la seva història. No recordo un ambient tan antiisraelià com ara. M’agrada posar-me en la pell de les dues parts, tant de l’empresa que no vol fer negocis com amb la que no entén el boicot. Un dels objectius d’aquest moviment és provocar una pressió internacional sobre Israel. Això provoca que hi hagi al país cada cop més persones contra els acords, però també d’altres que estan a favor del boicot».

Per què va començar a escriure el llibre?

«Volia escriure un llibre sobre Israel des de dins d’Israel, parlant amb els israelians. Moltes vegades es parla sobre els israelians sense parlar dels israelians. Vaig conèixer l’origen de l’Startup Nation, del Mossad... No volia parlar gaire del conflicte, però és impossible parlar d’Israel sense mencionar-lo, perquè l’acompanya en la seva història. Ara no es pot parlar dels palestins, dels israelians i de la regió, ni tan sols dels Estats Units o d’Europa, sense referir-se als últims dos anys».

Què han suposat?

«Marquen un abans i un després per als israelians, els palestins i la regió sencera».