L’Arquebisbat llença un ultimàtum a la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Reus

L’Arquebisbat de Tarragona dona una última «oportunitat» a la Reial Congregació de la Puríssima Sang de reconsiderar la seva decisió d’abandonar l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus, una posició que havia sorprès part dels congregants. Fonts de l’Arquebisbat confirmen que ahir van reunir-se amb representants de l’ala no insurgent de la Sang, una trobada que va anar «bé». «Se’ls proposarà que reconsiderin la decisió presa fa uns dies, que ha produït alarma i preocupació entre fidels i congregants», detallen.

Des de l’Arquebisbat, s’assevera que és «la darrera oportunitat que se li ofereix perquè recapacitin a aquesta part de la Junta Directiva de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus». El següent pas serà comunicar-se amb els membres descontents de l’entitat. «En cas que no acceptin fer un pas enrere, l’arquebisbe haurà d’intervenir a través d’un decret», tanquen les fonts. Diari Més s’ha posat en contacte amb la Junta de Govern de la Sang, però, al tancament de la present edició, no ha obtingut resposta.

La Reial Congregació de la Puríssima Sang va anunciar a finals de setembre la decisió de deixar l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa a conseqüència «dels enèsims despropòsits, calúmnies, difamacions i maledicències efectuades» vers l’entitat «al llarg dels anys». Era una decisió «molt madurada i reflexionada, presa després de llargues deliberacions», però que, així i tot, va sorprendre congregants, que afirmaven no haver estat consultats del moviment. En aquell moment, l’Arquebisbat va declarar que «els recomanaríem que escoltessin i seguissin els evangelis que s’han proclamat els últims diumenges, i així no arribarien a aquestes decisions que impliquen passar als annals dels despropòsits».

Per la seva banda, des de la Junta de Govern de la Sang s’assegurava que abandonar l’Agrupació de Setmana Santa havia estat «una reiterada petició en les darreres assemblees generals de la majoria dels congregants, la qual ha estat estudiada, valorada i debatuda àmpliament». També sentia que «no es guarda cap mena de respecte per la Reial Congregació i pels congregants que en formen part, ni per la història».