L’assassinat del general Prim, a revisió

Joan Prim, qui va ser general i president, és un dels reusencs més famosos i recordats, a més de transcendentals en la història de Catalunya i Espanya. És conegut per diverses fites, com la seva participació durant la guerra del Marroc o el seu patrocini d’Amadeu I de Savoia com a rei d’Espanya. Però, també cal esmentar que un dels fets també més recordats va ser l’atemptat del 27 de desembre de 1870, al carrer del Turc de Madrid, que va posar fi a la seva vida. Fins als darrers anys, en què han començat a sorgir noves versions del que va succeir aquella nit, la versió oficialment més estesa era que els republicans, liderats per José Paúl Angulo, van ser els autors de l’assassinat.

No obstant això, José María Fontana, junt amb l’historiador i codirector del projecte General Prim, Sugranyes i Voluntaris catalans, Alfredo Redondo, van ser capaços després d’una llarga investigació al voltant del sumari de l’assassinat de detectar quines incongruències hi ha dins d’aquest. Una anàlisi que es recull en el llibre que conjuntament van publicar: El asesinato del general Prim. Estudio del sumario incoado, que inclou també un acurat índex onomàstic i toponímic de 300 pàgines. «Hem estat comparant totes les informacions donades per tots els personatges que intervenen i, en aquestes comprovacions, hem aconseguit descobrir quins són els falsos testimonis pagats», explica José M. Fontana. Pel que fa a la versió sobre l’autoria d’Angulo i els republicans sobre l’assassinat, Fontana afirma categòricament que «és absolutament fals i està totalment provat».

«Hi ha una conjunció d’interessos, capitanejats pel general Serrano i el seu entorn, que és l’encarregat de contractar als assassins. Però clar, fa un temps dir que va ser Serrano era una cosa molt forta. Parlem d’una conspiració política de gran escala enmig d’un context incert», comenta. Un context marcat per les aspiracions reformistes de Prim, que pretenia que la dinastía de Savoia signifiqués un pas cap al progrés que des dels sectors més conservadors no veien amb bons ulls. «D’aquesta manera Serrano matava dos ocells d’un tret, treia a Prim del mig i culpava als republicans de tot», afegeix Fontana.

Ara bé, el gran repte al qual es van enfrontar Fontana i Redondo durant la seva investigació era esbrinar entre tots els testimonis del cas quins eren els falsos subornats pel mateix Francisco Serrano. «És més fàcil descobrir-ho ara gràcies al fet que podem accedir al sumari a través de sistemes informàtics que ens faciliten la feina», apunta José María Fontana. «Hi ha molts casos en què persones que van declarar com a testimonis que hem pogut esbrinar que no estaven ni tan sols en el lloc dels fets. Hi ha el cas d’un d’ells que no estava a Madrid, sinó de camí a Oviedo», defensa.

Així i tot, avui dia encara molts mantenen les versions originals sobre els autors del magnicidi, un fet que Fontana atribueix a un «orgull personal». «S’escriu negre sobre blanc i no es volen desdir del que s’ha desdit, tot i que hi hagi investigacions posteriors, com la nostra, que ho desmenteixin. Fins i tot, hi ha professors d’universitat que van escriure coses que no s’haurien d’haver escrit i no volen fer marxa enrere», lamenta.