Diari Més

Cultura

Podríem ser qualsevol de nosaltres

L’obra ‘Pots ser tu, puc ser jo’ es va escenificar ahir al Teatre Fortuny en dues funcions, per conscienciar sobre la salut mental

Míriam Mas, interpretant el paper de la Gina, mare de la Clàudia, en l’obra ‘Pots ser tu, puc ser jo’.

Míriam Mas, interpretant el paper de la Gina, mare de la Clàudia, en l’obra ‘Pots ser tu, puc ser jo’.Gerard Marti Roig

Miquel Llaberia

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La realitat no és quelcom bonic per si mateix. Molts pares i mares han notat que el seu fill pateix en silenci, s’han preguntat per què ha deixat de ser el nen rialler que era de petit o per què sembla que estigui físicament present, però mentalment estigui molt lluny. Alhora, molts fills i filles s’han preguntat per què se senten diferents, per què senten que no pertanyen a cap lloc, per què alguns es riuen d’ells mentre d’altres callen o per què aquella persona de màxima confiança els va infligir una profunda ferida.

No hi ha una resposta clara, tan sols un silenci que des d’Enraona Teatre van decidir trencar. Ahir el Teatre Fortuny va acollir dues sessions de l’obra Pots ser tu, puc ser jo, on es van escenificar experiències reals, colpidores i que van deixar muts a tots els presents. L’obra recull el testimoni de dues filles i les seves respectives mares que travessen complexitats que, en un inici, alguns titllen de «coses d’adolescents», però no ho són. Aquestes problemàtiques, causades per xacres com l’abús escolar o sexual, creixen com grans boles de neu que arrasen tot allò que es troben per on passen, amb prou força per posar de cap per avall la vida d’una família sencera.

Les famílies es veuen abocades als sentiments de culpa per «no haver-ho notat», les víctimes a l’estrès de no ser capaces ni de comprendre què els passa i molt menys d’expressar-ho, a la vegada que lluiten enmig d’una societat que encara no li dona a la salut mental la rellevància cabdal que té. Per això, es fa necessària la reivindicació de no tan sols destinar més recursos des de l’administració pública en prevenir i ajudar davant de casos de salut mental, sinó també apel·lar a l’empatia de la població. Si una cosa pretenia la funció era obrir-li els ulls al ciutadà corrent que es pregunta com aportar el seu granet de sorra i recordar-li que ell també pot ajudar a qualsevol persona del seu entorn. De vegades, fent una senzilla pregunta: «Estàs bé?».

Cal recordar que en casos de necessitat es pot recórrer a l’ACPS per rebre suport a través de l’adreça electrònica info@acps.cat o al telèfon 623 300 455. A més, també existeix la Línia d’atenció telefònica a la conducta suïcida 024 disponible les 24 hores els 365 dies de l’any.

tracking