Reus, el bressol del rei dels pistolers

Existeixen figures històriques que descol·loquen totalment, com és el cas d’un pistoler anarcosindicalista que va acabar sent ministre del govern d’Espanya. Això només s’explica amb un personatge que el mateix Joan Navais, historiador, el definia com a «controvertit, polèmic i polièdric». Parlem de Joan Garcia Oliver, a qui des de la CGT de Reus van voler homenatjar la setmana passada pintant un mural al carrer de Sant Jaume, a càrrec del muralista Roc Blackblock, i amb una xerrada de la mà de Navais al local de La Bullanga. 

Tot i ser una de les figures més importants de l’anarcosindicalisme a la Península, segons Navais ha estat oblidat i manipulat: «Han dit que era un sanguinari sense escrúpols, però només era un home d’acció. Sabia crear el caos i plantar cara a la policia, havia nascut per fer brega. Sí, defensava la violència i el dret de l’autodefensa obrera, però és important conèixer d’on va néixer la consciència de classe i la seva ràbia. No es pot separar la persona històrica del context».

Una època marcada pel pistolerisme dels anys 10 i 20 del segle passat, ja que davant de la creixent força dels sindicats, com la CNT, els empresaris van crear els sindicats lliures per tal d’acabar amb els dirigents sindicalistes. Ara bé, Navais va apuntar que el més important era tenir en compte que Joan Garcia Oliver formava part «de la Catalunya que ha estat ocultada». «És la Catalunya negada, és el Reus negat. Quan pensem en l’època modernista recordem la Casa Navàs i els burgesos, però la majoria dels reusencs vivien com va viure Oliver i la seva família», va remarcar l’historiador.

Per aquest motiu, també el va reivindicar com una figura de Reus: «Amb tota la mitologia de la revolució de 1936 sembla que Garcia Oliver sigui una figura de Barcelona. Però on es va formar com a militant obrer i on va aprendre a ser un rei de la pistola obrera va ser a Reus». Joan Garcia Oliver va créixer en una família nombrosa i humil d’obrers al número 32 del carrer de Sant Elies. La majoria de la seva família, fills inclosos, treballava a la fàbrica tèxtil La Fabril Algodonera, coneguda com el Vapor Nou, que estava localitzada en l’actual edifici que ocupa la Facultat de Medicina.

Un dels episodis més tràgics va ser la mort per meningitis del seu germà petit, Pere: «Va ser un cop molt dur i ell explica com junt amb la seva germana gran, l’Elvira, van anar al cementiri de Reus a col·locar la creu de ferro, perquè els pares havien de continuar treballant». Però també va suposar un cop molt dur per l’economia familiar, perquè «per pagar les medicines i l’enterrament el pare li va demanar un préstec al propietari de la fàbrica on treballava, Josep Maria Tarrats. Una persona inflexible que li va imposar un interès del 20%». «Es mor el teu fill i has d’anar a humiliar-te i endeutar-te amb qui t’explota dia rere dia. És una bestiesa», va criticar Navais. Arran d’això, Garcia Oliver iniciaria la seva carrera com a anarquista que el portaria a afiliar-se a la CNT ben jove: «Va dedicar molts esforços a organitzar els col·lectius de treballadors més indefensos de la ciutat, els del tèxtil. Format majoritàriament mà d’obra femenina, sotmesa a pitjors condicions salarials i a l’abús sexual dels supervisors», va sentenciar l’historiador.