Daniel Recasens: «No tota la feina pel que fa a la llengua catalana acaba a l’escola»

Quin és l’estat del català a Reus?

«S’han fet pocs estudis de manera molt localitzada a la ciutat. Ara bé, el poc que sabem ens indica que Reus està dins de la mitjana del país; el català és una llengua que tothom entén, però que no tothom parla. L’índex de persones que saben i entenen el català són molt elevats, però els que fan referència a les persones que l’utilitzen de manera natural cada vegada davalla més, especialment pel que fa als joves».

Com valora la feina feta en política lingüística?

«Treballem tres eixos. Primer, la sensibilització per evitar que cada cop més persones facin el canvi de llengua; segon, la formació, i per això hem intensificat les eines a través del Centre de Normalització Lingüística, en què cada vegada tenim més demanda; i tercer, la divulgació, donant al català una força i un patrimoni que demostri perquè cal continuar parlant i aprenent la nostra llengua. Hem generat i atret esdeveniments com el Premi d’Idees, el cicle Contradicció o el Premi Atrapallibres, hem fet formació pels treballadors de l’administració pública, hem intensificat la vigilància pel que fa al compliment de la normativa lingüística i ens hem sumat a iniciatives cíviques com el Correllengua. No tota la feina pel que fa a la llengua catalana acaba a l’escola».

Quin és el perfil de persones que s’interessen pels cursos de català?

«És un perfil tan heterogeni com les fórmules de cursos que hi ha. Hi ha cursos d’alfabetització en català, que són un primer contacte amb la llengua, fins a cursos amb un nivell que et permet treballar en l’administració. Alhora, la població que més ens preocupa són les famílies de la canalla nouvinguda, perquè els nens s’escolaritzen i tenen un acolliment lingüístic que aquells que els acompanyen no tenen».

Amb les Festes Majors d’enguany acabades, com veu el seguici festiu? Hi podria haver incorporacions?

«Estem treballant des de fa temps en el nou protocol, tenint en compte que el darrer té molts anys i no incorporava algunes qüestions. Aquest especificarà molt més la clàusula de tancament, ja que tenim un seguici que ja incorpora tot el que era incorporable. Fins i tot, estem veient com alguns moments de la festa s’haurien d’escurçar una mica, així que no és moment d’afegir nous elements. A més, bona part dels elements nous s’han incorporat a la festa, no al seguici i em sembla positiu perquè la relació entre la Festa Major i el seguici no ha de ser matemàtica. Així es generen espais on la cultura popular pren protagonisme».

Penseu en els 30 anys del Trapezi? I en la renovació de la direcció artística?

«Segurament no hi ha tants festivals que hagin arribat als 30 anys, però crec que cada any ha de ser una edició especial. Suposo que el més especial és arribar als 30 anys després que el Trapezi hagi patit alts i baixos considerables, hi va haver un moment que sense l’empenta ciutadana el festival no continuaria viu i esperem que es noti que serà una edició especial. Quant a la direcció artística, esperem que continuï oferint la màgia, il·lusió i essència del Trapezi. Ara mateix estem molt contents amb la direcció artística, i per això esperem poder mantenir-les tot el que la fórmula normativa ens permeti. Quan arribi el relleu, el que voldrem és que sigui de la manera més natural possible».

S’ha establert com serà la governança del Giny?

«Com Ajuntament participem d’aquesta governança pel que fa a l’ús que es fa del Giny, ja que la titularitat continua sent de l’Ajuntament. Finalment, hem trobat una proposta de projecte que revitalitza l’espai, que li dona una vida útil i que ens permet treballar en aquella zona. És un projecte que està totalment en sintonia amb el PAM, forma part de la reforma del sud de la ciutat».