Joan Pons: «En aquest disc hem canviat coses, però allà, al fons de tot, hi ha l’ànima de l’Eril»

Presentes el nou disc després d’uns anys de guaret. Però no han estat anys sense música.

«Bé, he estat fent una mica de tot, i sempre relacionat amb la música. He gravat amb altres artistes, vaig estar fent una gira amb un artista basc que he produït, he fet un parell de bandes sonores de pel·lícules… Tot són coses que m’han servit per omplir la nevera, però també per oxigenar-me d’altres universos, i que d’alguna manera han realimentat un altre cop les ganes de fer discos amb l’Eril».

Un disc nou sempre és l’estrena d’una nova etapa?

«Aquest cop sí que tinc la sensació que això està sent una altra etapa. Sento que l’Eril ha tingut com tres eres: la primera va ser la dels dos primers discos, i després de La figura del buit va començar-ne una altra que vam tancar amb el guaret. Ara sento que n’ha començat una altra, per diversos factors».

Explica-me’ls.

Hi ha un factor nostre de com ens volem prendre les gires, que això és bastant significatiu, i diferent del que fèiem abans. Fins ara volíem tocar molt i a qualsevol preu, perquè teníem moltes ganes de tocar. Ara volem fer uns concerts més triats, fer-ne menys, però una mica millor. I això per a nosaltres és substancial, perquè significa que tenim més temps per fer altres activitats. No és Eril al 100%, sinó que vivim entre dues aigües. Una altra qüestió significativa és que som un grup que porta molts anys. Això vol dir que moltes coses ja les hem fet, i per tant hem de buscar altres maneres de fer-les».

Eril, Eril, Eril sembla un joc de repeticions, com un eco o una invocació. O una reafirmació…

«En aquest disc hem volgut canviar coses per sentir que estàvem fent alguna cosa nova. Per exemple, el disc no l’hem produït nosaltres, sinó que hem buscat un altre productor. I l’hem gravat amb un altre enginyer. Fer aquests canvis substancials ha sigut significatiu per al projecte. Però, alhora, tenia clar que no volia allunyar-me de l’Eril i la seva idiosincràsia. És un projecte que, quan el sents, el detectes. Hi ha hagut èpoques que m’hagués agradat canviar-ho, però ara ho veig com un valor. Vol dir que tenim una manera de fer que ens representa, i el títol ho reafirma: podem canviar coses, però allà, al fons de tot, hi ha l’ànima».

Escrius pensant en imatges, en sensacions o en idees?

«No tinc un mètode. No penso en el significat pur de les paraules, sinó que em connecto més a les idees, i moltes vegades aquestes idees són imatges. Quan escric una frase o una cançó no busco donar un missatge o un significat concret. No ho persegueixo, de vegades ho trobo, i de vegades no. En canvi, el que sempre està allà, en la meva nebulosa, és aquesta cosa de les idees com una imatge o una fotografia».

La imatge, justament, té molt de pes en els concerts. Com l’heu treballat?

«Penso que és un efecte professional pel fet d’haver estudiat cine. Amb el Marc Cuscó, que és el responsable de tota la imatge gràfica i visual de l’Eril, treballem colze amb colze pensant en com representar la música amb imatges. Per a mi això forma part de l’obra, i no ho fem per vendre, té un interès artístic. Estem fent música, estem fent art, i el significat propi de l’expressió musical ha de ser justament aquest, l’ús artístic».

Has publicat tot el disc sencer, sense senzills. Això no obstant, hi ha algun tema que consideris que és el cor o el centre emocional del projecte?

«Crec que és un disc molt disc, cada cançó té el seu espai, i no les entendria per separat, m’agrada molt com funciona com a disc. Sí que hi ha una cançó que és especial per a mi, perquè va ser la primera que vaig fer. És la que tanca el disc i va ser la que em va obrir la porta a les altres. Però és una cosa personal meva».

Com està anant aquesta gira?

«Bé, estem superil·lusionats i contents amb la gira, perquè ens l’hem fet molt a mida. Després de la gira de presentació amb l’iglú, hem estrenat una escenografia diferent i és com si reestrenéssim un altre cop. A part, com que som conscients que no farem gaires concerts, cada cop que en fem un tenim la sensació que és una oportunitat única, i és una sensació molt més plaent».