L’HU Institut Pere Mata estudia els efectes de l’exercici físic en els pacients amb esquizofrènia

L’Hospital Universitari Institut Pere Mata està desenvolupant un projecte per avaluar l’impacte que té l’activitat física en els pacients amb esquizofrènia. En concret, l’objectiu és millorar la salut «global» dels participants amb entrenaments personalitzats i la pràctica en grup. Amb el nom Vitactívate, és una iniciativa amb finançament de l’Institut de Salut Carlos III.

Es tracta de la continuació d’un projecte que es troba en fase d’anàlisi de dades. En la primera part, es va treballar amb grups de ciutadans amb esquizofrènia o trastorn de l’espectre autista. Tots els participants feien esport, però, en el marc de l’estudi, després uns prenien un còctel mitocondrial —un conjunt de vitamines, minerals i altres suplements— i els altres, placebo. «Volíem demostrar la hipòtesi que millorant la funció mitocondrial es millora la simptomatologia de l’autisme i de l’esfera de l’esquizofrènia», comenta la psiquiatra i investigadora Alba Valiente.

Lourdes Martorell, biòloga i investigadora principal, expressa que, en moltes ocasions, les investigacions entorn dels trastorns mentals es concentren en els neurotransmissors. «Nosaltres treballem amb una hipòtesi que és que el mitocondri, que és el que genera l’energia, i el cervell en necessita molta per funcionar, podria tenir un paper», detalla. Després d’anys de recerca sobre l’orgànul i els efectes de les alteracions del seu genoma, es volia detectar si el còctel mitocondrial afavoreix les condicions de la persona. «L’exercici físic ja s’ha vist que, de per si, millora i, aleshores, ajuntem dues coses en una», remata Martorell.

En aquesta segona fase del projecte, l’equip investigador se centra en els pacients amb esquizofrènia i compta amb la col·laboració de Biosfer Teslab, una spin-off de la URV i l’IISPV que, amb un programa, determina la tipologia d’entrenament més beneficiosa per a cada usuari a partir de la recol·lecció de característiques com l’edat, el sexe, el consum de tabac i el perfil genètic. Tot plegat, permet disposar d’uns resultats que, a més de percebre els canvis en el rendiment esportiu, permeten analitzar l’evolució del metabolisme.

En aquesta línia, Valiente afegeix que es pretén veure la salut mental «com la salut global». «La salut mental no s’entén sense la salut metabòlica i la salut social, i l’esport ho representa», subratlla. «En els pròxims anys, no s’entendrà el tractament de moltes patologies de salut mental sense incloure l’esport, entès com a activitat física no sedentària», suma.

L’activitat continua sent en grup. A més, en aquesta ocasió, l’anàlisi se centra més en el vessant de l’exercici físic, tenint en compte que l’adherència al còctel mitocondrial anava disminuint a mesura que avançava la fase inicial. Això no obstant, la psiquiatra puntualitza que sí que es poden controlar factors relacionats amb les vitamines i els minerals, com pot ser la dieta.

Si bé es troba en fase d’anàlisi, les primeres evidències de la part inicial van animar les investigadores a continuar el projecte, ja que els pacients mostraven millores amb l’activitat física i el sentiment d’inclusió en un grup social. «S’oblidaven que estaven fent un estudi, la sensació era de dir ‘anem a fer esport’», menciona Valiente. «Quan va acabar, es va fer un grup que va continuar fent esport per si mateix», tanca Martorell. S’espera tenir les primeres conclusions a finals d’any.