Diari Més

Misericòrdia

La solemnitat de les plomes daurades

Gerard Llauradó va fer la seva última actuació com aliguero amb el Ball Solemne

Fotografia de l’Àliga de Reus fent el Ball Solemne curt al Santuari de Misericòrdia, a càrrec de l’aliguero Gerard Llauradó.

Fotografia de l’Àliga de Reus fent el Ball Solemne curt al Santuari de Misericòrdia, a càrrec de l’aliguero Gerard Llauradó.Gerard Martí

Miquel Llaberia

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El Santuari de Misericòrdia era ple a vessar, tots a l’espera de viure el moment més íntim de la ciutat de Reus; el Ball Solemne de l’Àliga. Eren aproximadament les 20.15 hores quan Héctor Tarro era l’encarregat d’entrar l’au daurada dins del Santuari. Una aparició elegant, acompanyada musicalment per la Cobla Reus Jove, i que amb un curt aplaudiment es va fer el silenci sepulcral. Tarro era rellevat per Gerard Llauradó mentre l’Àliga mirava fixament a la Mare de Déu, preparada per estendre les ales una última vegada enguany.

Segons més tard, les primeres notes musicals de la Cobla marcaven l’inici del ball, amb moviments precisos i pulcres. Una imatge hipnòtica on ningú s’atrevia a moure un dit, com si un simple sospir pogués trencar la màgia del moment. L’Àliga va girar un cop cap a la dreta i després cap a l’esquerra, observant per sobre a tots els seus fidels reunits que contenien l’alè dempeus i, finalment, va retornar l’atenció cap a la Mare de Déu per dedicar-li una reverència. En acotxar el cap, tothom present va irrompre en aplaudiments que no van fer més que créixer quan el seu portador va sortir de sota i, amb un somriure als llavis, va abraçar a les seves persones estimades que se li atansaven després d’haver tancat la seva etapa com a aliguero. Aquest va ser el darrer pas abans de la cantada dels goigs de la Mare de Déu de Misericòrdia a càrrec de l’Orfeó Reusenc i a la qual molts presents es van sumar.

Per un altre costat, els Xiquets de Reus també van presentar els seus respectes a la Mare de Déu estona abans celebrant una conservadora Diada al Santuari. Els de la camisa avellana van començar amb un 4de8 en què semblava que tot anava bé fins que, quan l’enxaneta anava pel cinquè pis va decidir fer cua enrere de forma preventiva. Aleshores, van decidir canviar de plans i van descarregar un 3de8, recuperant confiança per tornar a atacar un 4de8 que, novament, van haver de desmuntar perquè no ho veien clar. Per aquest motiu, van tancar l’actuació amb dos castells que tenien totalment dominats, el 7de7 i el 4de7. Ara caldrà veure com afrontaran la Diada del Mercadal del 4 d’octubre i si s’atreviran amb estructures superiors.

tracking