Misericòrdia il·lumina la nit i diu adeu

La lluita contra el bé i el mal. És el que representa la conclusió de la Festa Major de Misericòrdia; una recta final corprenedora plena de llum. Des de les plomes àuries de l’Àliga a les espurnes dels Diables, l’encesa de les bèsties de foc i el piromusical, Reus no deixa que caigui la nit, temorós que el somriure de la lluna signifiqui el final de la celebració.

Amb el sol amagat ja a l’horitzó, els Diables van completar el passeig de Misericòrdia a dos quarts de nou. No podien permetre que tot allò s’acabés. I, de fet, ningú volia marxar. Veient més de cent dimonis arribant al Santuari, va caldre l’avís de megafonia perquè la gent deixés pas. Ho sabessin o no, s’acabava d’invocar el Drac i la Víbria, i allò estava a punt de convertir-se en el viu avern; un mar de foc i flames per deixar palès que la Festa Major de Misericòrdia refulgeix amb esplendor pròpia.

La preparació, necessària, posava a prova la paciència de petits i grans. Qui havia aconseguit primera fila havia de romandre dempeus, imitant un Gegant, si no estava disposat a perdre la privilegiada posició. Però l’espera va valdre la pena. Una ovació i l’apagada dels fanals va precedir el ball solemne de la Víbria, que de seguida s’inundà en un oceà, adés verd, adés vermell; de fum i de flames. El seu testimoni l’agafà el Drac, envoltat per una munió de telèfons mòbils i bengales a joc amb les seves escates, que banyà el terreny en una ígnia pluja. Com a culminació, els Diables feren la seva darrera aparició. Abans, calia encendre els avisos d’honor. En aquesta ocasió, foren protagonitzats per Gelats i Torrons Xixona, la Mulassa i els Campaners.

I amb la mostra piromusical, la Festa Major de la Mare de Déu de Misericòrdia arribà al seu final.