Pressupost i ordenances, objectiu octubre

Misericòrdia és devoció, alegria, adrenalina i diners. Els dirigents polítics de Reus han de combinar les seves ganes de festa amb unes àrdues negociacions per tancar els pressupostos i les ordenances fiscals que regiran el 2026. Encara s’hi està treballant, però l’objectiu és aprovar els comptes en el ple del mes d’octubre. I si no s’hi arribés, el temps afegit no hauria de superar el novembre.

Seran els tercers pressupostos de l’actual govern municipal i, conscientment o no, marcaran la segona meitat del mandat; tot definint-ne un tarannà, una manera de fer, uns colors i unes prioritats o unes altres. Amb l’entrada de l’any nou, les accions vinculades amb el macroprojecte mediambiental del RENATUReus hauran arribat al seu final, mentre que les obres del Complex Riera i de Mas Iglesias encararan el compte enrere per rebre els primers hostes. De projectes que puguin ocupar els temps, mans i euros que quedin alliberats ja n’hi ha: la tramitació de l’evolució del carrer d’Astorga ha de seguir el seu rumb natural i no sembla utòpic pensar que la primera fase d’actuació pugui licitar-se o, fins i tot, iniciar-se en el següent exercici. Amb tot, són múltiples les regidories que volen que la seva porció de pastís sigui més gran, afamades per dur a terme iniciatives variades i deixar la seva empremta en la transformació. Veus ja han clamat que si tinguessin més diners farien més coses. L’entesa és vital i, si un estira fort per aquí, haurà de cedir per allà si no vol que la nau tombi.

Equip de govern, però cada un ha de mirar el seu melic; regidor d’àrea, però cada un ha de mirar pel bé comú. Cadascú que adopti el discurs que cregui pertinent. I és que el neguit pels comicis del 2027 ha començat a planar per la capital del Baix Camp. Mai va malament recordar que el fantasmagòric Gimmighoul s’alimenta de l’energia vital dels brivalls que intenten arrabassar-li el seu tresor, però que, en canvi, Gol D. Roger anima a milers de pirates a trobar els seus. Ambició o cobdícia? Benefici a curt termini, a llarg, o potser és preferible no moure fitxa? El joc es basa a aprofitar —o no— les oportunitats; no exemptes de riscos en diferent mesura. Que cadascú es faci càrrec de les conseqüències dels seus actes i decisions.

Això no obstant, sembla que regnarà l’acord. S’ha entès que hi ha uns límits que, agradin més o menys, no s’han de superar. A més, tot i tenir el vent de cara de les majories, no ha estat senzill per a les tres formacions polítiques arribar a bon port. El capítol primer del pressupost, corresponent a les despeses del personal, ha anat creixent any rere any, fruit d’augments retributius, estructuració de plantilla i promocions internes. Una situació que, si bé és molt bona notícia per als treballadors, complica l’articulació dels comptes: els bitllets no neixen dels arbres i els cofres del tresor ben amagats estan.

Així i tot, ara és hora de gaudir de la Festa Major. És una setmana per passar-s’ho bé. També per treballar, però això no ha d’impedir tancar Misericòrdia frisant perquè arribi la següent edició. Entre reunió i reunió, entre roda de premsa i presentació, un descans és merescut. O potser, precisament, el millor moment per acabar de negociar una partida és entre nigiri i maki o amb el Seguici com a testimoni de la rúbrica.