Anna Jové: «Vaig posar tot el meu cor en cada vamba. No volia decebre els reusencs i les colles»

Com vas començar a vendre sabates personalitzades com a negoci?

«Va ser un dia qualsevol en plena pandèmia que vaig comprar unes sabates, unes Vans, i des de petita sempre m’havia agradat pintar. Al llarg de la meva vida he fet il·lustració, manga, pintura a l’oli i escultura, he fet moltes coses artístiques que no estan ni tan sols relacionades amb els meus estudis, ja que vaig estudiar Psicologia i Història. Aleshores, vaig comprar aquelles sabates i les vaig pintar perquè volia. Vaig veure que quedava bé i ho vaig publicar per internet i va tenir molt bona rebuda. La veritat, no m’ho esperava i tampoc m’esperava al cap d’un temps viure d’això».

És complicat guanyar-se la vida d’aquesta manera?

«Molt. No és gens fàcil i menys quan ets mare. Tinc tres fills i a la vegada una empresa en què el despatx és a casa, així que combinar la feina i els nens és molt complicat. Però al final t’adaptes».

Què significa per a tu la Festa Major de Reus?

«Sempre he viscut la Festa Major des de petita. Feia ball de valencians, perquè vaig fer ballet al Centre de Lectura, també vaig estar a l’esbart dansaire i, més endavant, amb setze o disset anys em vaig apuntar a la Víbria, on soc tabalera, a més de tabalera als diables de Castellvell del Camp. M’agrada molt i ho visc molt».

Com va sorgir la idea de fer unes vambes del seguici?

«Va sorgir parlant amb el Josep Gallofré, el meu representant amb qui parlant de la meva feina va sorgir la idea de fer una línia de vambes del seguici festiu. Vaig pensar que seria una cosa diferent, ja que fins ara s’havien fet coses com samarretes, il·lustracions o gorres, però no vambes de la Festa Major. Aleshores ho vaig decidir intentar».

Com van rebre la idea des de Reus Cultura?

«Els va encantar, perquè era una cosa nova i ho van acollir molt bé, sobretot el regidor. Tot Reus Cultura em va donar molt de suport i es van posar a la meva disposició pel que necessités».

Hi ha vambes de diversos elements del seguici. Quin et va costar més?

«Va ser difícil, perquè mai havia fet un disseny de Festa Major o el seguici festiu d’una ciutat. Haig de reconèixer que els dissenys que més em van costar van ser els Gegants Indis i el Carrasclet. Volia que fossin el més realista possible i captar l’expressió de les cares no era fàcil. També em van costar els Xiquets, perquè no sabia si posar un castell sencer, però la vamba no ofereix prou espai perquè quedi bé i també volia representar la música, perquè una diada castellera no és el mateix sense la música de fons».

Et preocupava l’opinió de les colles sobre el disseny?

«Era molta pressió! Si no agradaven havia begut oli. Vaig posar tot el meu cor en cada vamba perquè era molt important. No volia decebre els reusencs i, sobretot, a les colles. Però a la vegada ho vaig gaudir molt fent totes les vambes, sobretot amb la Mulassa, ja que enguany fa els 300 anys».

Quina ha estat l’acollida fins ara?

«Ha tingut molt bona acollida. Molta gent de Reus i de les colles m’han dit que els ha agradat molt. Hi ha hagut persones que ni coneixia que s’han posat en contacte amb mi per Instagram per fer els seus encàrrecs ja, en una sola setmana vaig rebre una quinzena. Estic en un núvol. A més, farem un sorteig d’unes vambes de la Mulassa amb motiu de l’aniversari. Espero que una iniciativa com aquesta es repeteixi en altres ciutats de Catalunya».

I quina és la teva vamba preferida?

«La Víbria, per descomptat! Totes les vambes són molt boniques, però la Víbria l’estimo molt i tots a la colla diem que és la nostra nena. És la meva debilitat! Però és una cosa normal aquí a Reus, ja que ens estimem un munt tot el nostre seguici, però sempre el nostre cor li pertany a un element».