Reus recupera «un tros de la seva ànima» amb la inauguració de la remodelada Bassa Nova

«Com es nota que avui és un dia important!», clamava Maria, la venedora d’anissos, amb el cistell penjant del braç, front l’atenta mirada de centenars de persones que s’havien congregat a l’entrada de l’Escola Mowgli. «Acompanyeu-me», va afegir. El seguici es dirigí cap a la Bassa Nova, un indret a tocar del passeig de la Boca de la Mina que d’antuvi havia vist incomptables famílies reusenques degustant la Mona de Pasqua, però que, amb el pas dels anys, havia quedat en desús i en l’oblit. Això acabarà. Una rentada de cara ha permès recuperar l’espai com un element de memòria, història i valor patrimonial i, a la vegada, s’ofereix per al gaudi de la ciutadania. «Recuperem un tros de l’ànima de Reus!», va tancar Maria.

La Bassa Nova va ser escenari d’una festa d’inauguració en haver-se completat les obres de recuperació i remodelació de l’entorn. Un passeig teatralitzat va donar la benvinguda als assistents, que, acabats els parlaments institucionals, van tenir l’oportunitat de deambular per l’indret —especialment corprenedora era l’experiència d’endinsar-se en la bassa a través d’una passera que permet veure l’interior de la mina d’aigua—, descobrir els seus racons i secrets i alimentar la panxa i l’esperit amb un piscolabis compartit.

La Bassa Nova és una infraestructura construïda a mitjan segle XIX per La Hidrofórica, destinada a l’emmagatzematge i distribució d’aigua. Era una destinació tradicional i popular per a sortides i excursions; un lloc d’estada per berenar i refrescar-se. L’Ajuntament de Reus, en mandats anteriors, va fixar-se l’objectiu de recuperar la parcel·la. «Era un mas robat», deia el regidor responsable d’Aigües de Reus, Daniel Rubio, tot recordant la primera vegada que havia visitat l’emplaçament, en el ja llunyà 2016. No era viable habilitar-ne la funcionalitat inicial de dipòsit, però sí retornar-lo a la ciutat. «Volem que sigui un espai d’estada, d’ombra, de referència del nostre municipi», va afegir Rubio.

L’aigua continua sent l’element central de l’enclavament, amb una làmina hídrica que recorda el passat, refrigera en dies de calor i ofereix la possibilitat de navegació amb vaixells teledirigits des del seu moll. La ceràmica i la vegetació són dos elements autòctons presents en la pèrgola vegetal —quan creixi l’heura, serà un refugi climàtic—, les graderies i el recinte al complet.

Durant la representació del passeig teatralitzat, ciutadans assistents recordaven com, de petits, visitaven la Bassa Nova, en especial, pels voltants de Pasqua. «Volem recuperar la memòria i construir-ne de noves en aquest espai de la ciutat», va expressar l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita. La batllessa va subratllar que, si bé l’indret permet deixar constància de les tasques titàniques que s’han emprès des de sempre per abastir la capital del Baix Camp d’aigua, també permet continuar completant el mosaic de la memòria. «La ciutat pot ser molt bonica, però, si no hi posem memòria, emoció, ànima, no té sentit», va reflexionar. «És un espai per generar noves emocions, una nova ànima; un lloc de trobada per gaudir», tancà.