La simbologia franquista continua als carrers de Reus present en plaques d’habitatges

La simbologia franquista continua present a la via pública de Reus. Malgrat que un dels seus principals vestigis, l’obelisc que presidí la plaça dels Màrtirs —actual Llibertat—, ha estat ressignificat per recordar que va ser ideat originalment per recordar els herois liberals de la batalla de Vilallonga i el Morell, el Cens de Simbologia Franquista del Banc de la Memòria Democràtica recull que hi ha més d’un centenar d’elements a la ciutat que no han estat objecte de cap actuació posterior a la dictadura.

En gran part, es tracta de plaques d’habitatge corresponents a l’Instituto Nacional de la Vivienda, que inclouen la representació del jou i les fletxes i missatges com «edifici construït a l’empara del règim de pisos de protecció oficial». Un passeig per la capital del Baix Camp permet constatar-ne exemples a indrets com el barri del Carrilet o l’avinguda de Salou. El registre també menciona que encara roman la retolació de determinats carrers del barri Fortuny amb la imatgeria del pic, l’espiga i la palma, que evoquen l’Obra Sindical del Hogar.

La Generalitat de Catalunya està treballant en un projecte de llei de memòria democràtic que hauria d’establir la retirada de la simbologia franquista de l’espai públic en un termini màxim de dos anys, així com la revocació de distincions, nomenaments, títols i honors institucionals atorgats a persones que van donar suport al bàndol insurgent. Fonts del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica detallen que, en aquests moments, la legislació es troba en tràmit parlamentari, subjecta a esmenes, i s’espera tenir-la abans d’acabar l’any. Les fonts també subratllen que la retirada de la simbologia és competència del titular de cada element, com pot ser un orde religiós, un municipi o l’Estat.

Els historiadors locals coincideixen a afirmar que aquests símbols no poden continuar exposats a la via pública, però que algun exemplar s’hauria de conservar com a element de memòria històrica. «S’han de retirar del lloc en què són, però s’han de dipositar al Museu de Reus, amb prou informació —autor, si escau; data; lloc; etc.— per a documentar-les correctament», expressa Jaume Massó. Joan Navais considera que es tracta d’un document de «menor» valor. Això no obstant, s’hauria de retirar i guardar-ne una mostra al museu. «Jo aniria més enllà», afegeix, tot remarcant la importància de fer pedagogia antifeixista, per exemple, senyalitzant els punts que van tenir un paper durant la repressió franquista o incidint en els centres educatius. «No ens acabem de creure el tema de la memòria democràtica», assevera. Per la seva banda, Joan Olivella assegura que «aquests símbols s’han de treure, no es poden tenir exposats al carrer» i que s’haurien de conservar al museu «perquè permeten també explicar la història».