Regidor de Joventut de Reus
Entrevista
Daniel Marcos: «No hem d’estigmatitzar els joves, ni els hem d’infantilitzar, sinó que els hem de tenir en compte i inserir-los»
El regidor de Joventut analitza la primera meitat del mandat i assegura que els adolescents no només són el futur, sinó també «el present», i, per tant, se’ls ha d’escoltar per transformar la ciutat
L’edil considera que, avui dia, els joves poden establir el seu projecte vital a Reus
Com valora la primera meitat del mandat?
«Per donar-li la importància que mereix, volíem tenir una regidoria pròpia de Joventut. Abans, les competències estaven en una altra àrea. Hem de representar i escoltar els joves. Quan parlem de la joventut, a vegades ens enfoquem molt amb què són el futur, però nosaltres hem volgut subratllar que són el present perquè, al final, els joves viuen a la nostra ciutat, coneixen la realitat des de la seva perspectiva i experiència, i, per tant, hem de definir un model que els tingui en compte. Volíem que en tots els espais possibles tinguin veu, però, sobretot, que això es tradueixi en accions concretes. Hi hem treballat des del minut zero i estem molt contents».
Com valora el Pla Local de Joventut 2022-27?
«De les 71 mesures que recull el document, 51 ja estan fent-se. Estem en un grau de compliment molt important. Cada any estem dotant el pressupost de més recursos, i amb més persones, per poder desplegar més accions».
Què s’ha fet?
«El Prototip[s], les festes joves, el Consell Municipal de Joves... Estem en un grau de desenvolupament superior al 71% del Pla Local de Joventut, i encara ens queden dos anys. Estem molt satisfets. Això comporta que l’equip estigui molt enfeinat, però, alhora, conscienciat. Estem contents amb el full de ruta i això també ha estat gràcies a poder dotar de més recursos econòmics la regidoria, que és senyal de la importància que se li vol donar. El 2026 començarem a avaluar el Pla Local de Joventut i, el 2027, la redacció del següent».
Es volen habilitar més punts de referència?
«En vam posar en marxa un de nou al sud. Per a nosaltres, era molt important descentralitzar el Casal de Joves a altres punts. Si parlem de buscar equipaments, mai és suficient, perquè ens agradaria estar als màxims barris possibles. Ho has de posar fàcil. Si avui tinc un problema, no puc esperar a la setmana vinent. Com més immediata i propera sigui l’administració, més fàcil ho poses. Estem buscant noves centralitats. El nostre objectiu final és aconseguir un espai jove que sigui autogestionat per ells».
On es podrien ampliar?
«S’estan definint els usos que ha de tenir l’entorn del futur Mercat del Carrilet. Creiem que seria molt positiu que hi puguem tenir un espai jove. Ja hem traslladat la necessitat que alguna cosa ha de passar allà. Altres opcions són la transformació del sud, amb Mas Iglesias, l’Eix Astorga... Hem de descentralitzar serveis, ser propers i accessibles i anar-nos expandint».
El 2023 es va activar el Programa de Suport a l’Ocupació Juvenil. Quin balanç fa?
«Estem molt contents. Gràcies al SOC, tenim dues professionals que presten un servei molt necessari. Quan parlem d’ocupació, no és una competència de Joventut, però sí que tenim l’objectiu de poder inserir. El 2024, vam inserir 94 joves que van venir a demanar informació. En total, se’n van atendre 148 entre els 16 i els 29 anys. Els joves tenen moltes dificultats per accedir al mercat laboral i la nostra feina és adreçar-nos a les regidories que en tenen la competència per veure com podem treballar l’oferta juvenil d’ocupació. Es tracta de fer de taca d’oli, d’anar conscienciant les diferents àrees».
Els joves, avui dia, poden viure bé a Reus?
«Sí, perquè creiem que els estem donant totes les eines possibles perquè puguin trobar una oportunitat i un projecte de vida a la ciutat. Sabem que tenim molts reptes, com l’accés a l’habitatge o la inserció laboral, però hi ha marge per possibilitar que els joves puguin trobar un espai a Reus. Encara queda molt de recorregut, però és la nostra responsabilitat cobrir aquestes necessitats que ens traslladen. Sovint, la societat respon cap als joves amb una mirada moralista o criminalitzadora, com si els seus problemes no fossin tan importants, i crec que ens equivoquem. Per això, el nostre objectiu és poder-los donar veu, fer projectes que impactin el seu dia a dia. No hem d’estigmatitzar els joves, no els hem d’infantilitzar, sinó que els hem de tenir en compte, acompanyar, escoltar i inserir».