L’Hospital Sant Joan implementa una nova teràpia pel dolor crònic amb una efectivitat del 80%

El servei de Neurofisiologia Clínica de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR) implementa una nova teràpia no invasiva per combatre el dolor crònic i que ja ha demostrat una efectivitat del 80%. Aquesta està basada en l’estimulació magnètica transcranial repetitiva (rTMS), que consisteix a aplicar impulsos magnètics sobre zones específiques del cervell amb l’objectiu de modular l’activitat. «La neuromodulació és un tractament que el que pretén és variar les xarxes neuronals que gestionen la informació del dolor», explica Vicenç Pascual, coordinador del servei de Neurofisiologia Clínica de l’HUSJR. Concretament, dels pacients fins ara sotmesos a aquesta pràctica han aconseguit disminuir el dolor en un 60% dels casos i en un 20% l’han fet desaparèixer. Tan sols un 20% dels pacients no ha mostrat cap mena de canvi.

Pascual afirma que el sistema nerviós central és «especialment complex d’estudiar, perquè s’està adaptant contínuament segons el que fas durant el dia». Aquesta característica és positiva pel que fa als processos d’aprenentatge, ja que, per exemple, «un pianista que practica cada dia fa que aquella zona neuràlgica encarregada del tacte i les articulacions es faci molt més precisa». No obstant això, segons detalla el doctor aquesta particularitat juga en contra en l’àmbit del dolor: «No deixa de ser una sensació contínua que entra i fa que aquest circuit també es faci més sensible al dolor. Aleshores, moltes vegades podem tractar la causa, però el pacient continua tenint dolor perquè el sistema té uns llindars de funcionament molt baixos».

Davant d’aquesta situació, aquesta nova teràpia provoca un trencament del cercle viciós en el qual entra el pacient. «Ho fem mitjançant una estimulació cortical no invasiva. Amb unes bobines magnètiques generem un camp elèctric focal que actua en les zones que participen en aquesta gestió del dolor», afirma el responsable del servei de Neurofisiologia Clínica. Un procés que assegura que és «totalment indolor» i al qual «gairebé tothom pot ser sotmès». Els únics motius contraindicatius per aplicar aquesta teràpia són casos de persones epilèptiques no controlades farmacològicament o amb algun material fèrric implantat que pugui vibrar amb l’estímul magnètic.

Segons comenta Vicenç Pascual, el perfil del pacient amb el qual se sol utilitzar aquesta tècnica és amb aquells que no poden prendre fàrmacs pel dolor o volen evitar els seus efectes secundaris: «Parlem de gent gran que són més fràgils o polimedicats amb fàrmacs que produeixen molts efectes secundaris, com una baixa activitat de les neurones o marejos». Ara bé, puntualitza que cal aplicar el tractament de forma repetida: «Normalment, fem quatre sessions d’uns vint minuts cada dia durant els dies laborables de dues setmanes i després es fan sessions de manteniment, un cop al mes aproximadament. Això permet que no sigui una millora només temporal».

Aplicació en la depressió

Per un altre costat, el doctor Pascual apunta que aquesta teràpia segurament s’utilitzarà de forma més freqüent en un futur per altres circumstàncies. «És un tractament amb diversos nivells d’aplicació i sembla que cada vegada s’aplicarà més en casos de depressió. S’ha aplicat en pacients que no responen als fàrmacs i s’ha obtingut una molt bona resposta», assegura. Per aquest motiu, prediu que aquesta teràpia es podria convertir en «una primera línia de tractament», però que encara cal estudiar més.

Testimoni

Entre els casos dels pacients que han notat una millora hi ha la M.M, que pateix neuràlgia postherpètica, una complicació que és resistent als fàrmacs. «Vaig fer la fase intensiva del dia 9 de juny fins al 20 de juny», explica la pacient a Diari Més. M.M descriu que el que patia era un «dolor intens» i sovint «inhabilitant» i que, gràcies a aquest tractament, ha notat una millora: «El dolor no ha desaparegut, però sens dubte ha millorat. És un dolor que augmenta en les èpoques d’estrès, però el meu entorn m’ha dit que em nota amb una actitud molt més activa». Així i tot, recorda que el tractament no va anar separat d’unes pautes: «Havia de ser força estricta amb els hàbits; anar a dormir i aixecar-me a la mateixa hora, fer una hora d’exercici diària o prendre la mateixa quantitat de cafè, a la mateixa hora i de la mateixa cafetera cada dia. No ho pensaries, però aquests hàbits poden afectar el teu cervell».