Quan Reus va deixar de mirar el cel

La història ens deixa empremtes i cicatrius, recordatoris dolorosos pels quals ho van patir i lliçons que haurien d’aprendre aquells que arriben després. Els refugis antiaeris de la Guerra Civil són una d’aquestes empremtes que ens recorden quan les fronteres i trinxeres van perdre sentit en la guerra i la misericòrdia pels civils es va esfumar. El cas d’Espanya, i també de Reus, és rellevant en aquest àmbit. Tot i no participar en la Primera Guerra Mundial, on es va emprar per primera vegada l’aviació per bombardejar objectius estratègics o ciutats, el suport de l’aviació d’Alemanya i Itàlia al bàndol franquista va ser important amb els constants bombardejos a ciutats republicanes com Reus.

«La primera vegada que la població va sentir als avions passejar no tenien ni idea del que els venia damunt. El que van fer va ser pujar als balcons per veure-ho, ja que no havien viscut la Primera Guerra Mundial. Després del primer bombardeig, no ho van tornar a fer», va asseverar Pilar Subietas, assistenta a la direcció de projectes d’ANS Educació i encarregada de la visita al refugi antiaeri de la Patacada, l’únic obert al públic avui dia. Des de la plataforma, dedicada a la divulgació cultural i històrica de la ciutat, s’ofereixen visites guiades al que va ser el tercer refugi més gran de Reus durant la Guerra Civil.

Els bombardeigs

Després del primer bombardeig, la població en comptes de mirar cap al cel va decidir mirar sota terra i van començar a cavar els múltiples refugis antiaeris que es van distribuir per tota la ciutat, com els de les places Llibertat, Prim, Hèrcules, Mercadal i Patacada, passeig Sunyer o el del Cementiri. Segons va detallar Subietas, els bombardeigs eren una situació de caos: «La gent tenia, més o menys, entre 5 i 7 minuts per anar corrent cap al refugi més proper des que sonava l’alarma i la situació era de pànic. Els nens ploraven, la gent gran es quedava enrere i tothom estava molt nerviós i entrava a empentes. I, a més, temien que, quan sortissin del refugi, trobessin casa seva en ruïnes».

Tal com va explicar la guia, el fet que una bomba li caigués damunt la casa d’algú era absolutament aleatori: «A Reus, com que fa bastant de vent, els avions havien de volar bastant alt. Aleshores, quan deixaven caure la bomba intentaven apuntar en objectius estratègics, però òbviament la bomba queia a qualsevol part». Una situació de terror que es va allargar entre l’abril de 1937 i el gener de 1939 i que, amb un total de 67 bombardeigs, van provocar 214 morts. Una xifra que Pilar Subietas considera que no representa la magnitud de la tragèdia: «214 persones van morir en els bombardeigs, que ja semblen poques. Però això no conta totes aquelles persones que van morir de fam i misèria en perdre les cases».

El refugi

El refugi antiaeri de la Patacada tenia en el seu moment cinc entrades. Actualment, es pot accedir únicament a través de l’accés des de la mateixa plaça de la Patacada, just davant de l’Institut Baix Camp. Tot i que l’entrada no és original, en poc es descendeix fins al refugi, humit i amb un ample on dues persones adultes gairebé no poden caminar juntes. Les parets estan fetes amb maons «de quilòmetre zero» on encara es poden llegir missatges amb faltes d’ortografia com: «està prohibit fumar». A més, del sostre hi sobresurten les restes d’on abans hi anaven bombetes que servien per il·luminar el refugi, ja que el refugi de la Patacada va ser l’únic en tot Reus amb instal·lació elèctrica. Finalment, la visita descobreix una de les entrades que encara queden intactes del refugi, la qual està tancada al pas i és visible a peu de carrer.