Nuri Pié, carnissera del Mercat del Carrilet: «Després de 34 anys, els clients ja són família»

Com se sent arribar a la jubilació?

«Són dos sentiments. Em sento alegre pel fet d’haver pogut arribar fins aquí i, per un altre costat, sento una gran tristesa per marxar del mercat. És una barreja».

Quant fa que és aquí al Mercat del Carrilet?

«Fa 34 anys que estic aquí. Que es diu aviat, però és molt de temps».

Ara hi pensa en aquests 34 anys?

«Constantment, m’ha canviat la vida i han estat moltes hores. A més, aquí hi érem tots dos, jo i el meu marit, i fa cinc anys ell va tenir un ictus i em vaig quedar aquí sola. Potser si això no hagués passat hauria aguantat un parell d’anys més, però les coses van com van. En aquell moment ens vam atrevir, ens vam guanyar a la gent i és un dels motius pels quals em fa pena marxar, perquè després de 34 anys tota la gent davant de la meva parada no són clients, són família. La clientela d’ara és la de fa anys i ens hem anat fent grans tots plegats».

Com és l’ambient en un mercat? És diferent a treballar en una botiga?

«No ho sé, perquè no he venut mai en una botiga. Jo vaig néixer que els meus pares ja venien carn de cavall a les Peixateries Velles i allí vaig estar un bon grapat d’anys. Però la vida de mercat és bonica i a mi m’agrada molt. L’ambient i el tracte amb la gent ho és tot».

Com ha canviat el Mercat del Carrilet en aquest temps?

«Ha canviat molt. Quan vaig arribar aquí això era un barri que érem tots gent treballadora i ara ha vingut molta gent de fora. Però el que ha canviat més és el mercat en si mateix, perquè quan jo vaig arribar estava ple de parades, però la gent s’està jubilant i no hi ha joves que tinguin ganes d’emprendre o agafar el relleu. La veritat, jo he tingut sort perquè he trobat una noia que vol continuar, així que la botiga no quedarà tancada. La vida ha canviat molt. Al cap i a la fi, quantes superfícies de supermercats hi havia abans i quantes n’hi ha ara?».

Què pot oferir una parada del Mercat del Carrilet per davant de les grans superfícies?

«Oferim un producte fresc, de proximitat, recentment tallat i un tracte amb la clientela de tu a tu. Tu vas a un supermercat, agafes una safata i no saps com et sortirà. Aquí li pots recomanar a la persona i dir què és el que li convé. És molt diferent».

Imagino que fa pena veure parades del mercat tancades.

«Molta pena. Molts s’han jubilat i no s’ha pogut trobar en moltes ocasions aquest relleu que fa falta. I els hàbits de la gent han canviat, per això els supermercats funcionen. Imagino que per moltes raons, amb els supermercats hi ha moltíssima oferta i la gent només pensa a fer-ho tot ràpidament».

La gent sembla no tenir temps o no voler dedicar el temps a comprar amb calma, oi?

«Sí, tot ho volen tenir de pressa. Jo tinc la sort que continuo tenint moltes comandes i tinc la confiança de la gent que sap que allò que em demanen ho tenen i és de bona qualitat. El client habitual és imprescindible i, per exemple, tinc clients que són habituals d’una època en concret, que venen a Reus per unes dates i per comprar venen aquí».

Per sort, aquesta història no acaba com tantes altres amb un tancament per jubilació, sinó que hi ha relleu. La tranquil·litza pensar que no quedarà buit?

«Moltíssim, perquè em feia molta pena deixar la parada tancada. Primer perquè al mercat es nota la pèrdua de cada botiga que tanca i després perquè personalment m’hauria fet molta pena. Ara bé, m’ha sorprès perquè la parada ha tingut molts pretendents i no ho esperava. Al final la noia que ho ha agafat estarà aquí un temps per aprendre, perquè no era carnissera, sinó peixatera. Així també va coneixent la gent i el 30 d’agost, quan em jubili, ja serà cosa seva».