La Casa Navàs s’acosta al màxim d’ocupació: 26.000 visitants en la primera meitat de l’any

«Passis quan passis per Casa Navàs, hi ha cues», reflexiona la seva directora, Sílvia Sagalà. No és una simple impressió. El recinte modernista ha tancat la primera meitat de l’any amb vora 26.000 visitants, una xifra lleugerament superior a la del 2024. 

Però tot i anar creixent una miqueta més exercici rere exercici, el marge és finit. «Els caps de setmana ja estem pràcticament al nostre màxim d’ocupació», assenyala Sagalà. El 2024, ja es va cloure superant, per primera vegada, els 50.000 accessos.

La directora especifica que, a escala logística i organitzativa, es podria permetre l’entrada de més persones dins l’obra de Lluís Domènech i Montaner, multiplicant els grups que visiten les seves estances a cada hora, per exemple, però «pensem que això tindria un impacte sobre la casa que, al final, perjudicaria el patrimoni, i vam decidir que no passaria». 

En els últims temps, s’ha diversificat l’oferta, amb propostes com Indrets Amagats, que permeten continuar creixent, i, així i tot, es té clar que hi ha un límit per garantir el balanç entre la preservació de l’immoble i el gaudi dels ciutadans.

Sagalà també presencia un canvi de tendències. Quan Casa Navàs va obrir al públic, fa ja set anys, els mesos d’hivern «costaven» i hi havia dies de gener o febrer en què «entrava poca gent». El 2025, de dies fluixos ja n’hi ha «pocs». «Estem molt contents perquè això significa que la gent sap que existim», celebra. 

Així mateix, encara que els caps de setmana «és quan més treballem» i el cartell d’entrades exhaurides es penja «gairebé sempre», entre setmana continua havent-hi «molta gent que ens visita». Encara hi ha «marge de creixement» entre dilluns i divendres, però, aquest, es va reduint.

Pel que fa al perfil de visitants, un 38,6% és públic català —excloent els reusencs; amb Barcelona sent l’origen predominant—; un 26,5%, internacional —ocupant França la primera posició—; i un 25,8%, espanyol —amb majoria de les comunitats Valenciana i de Madrid—. La gent de Reus representa un 9,2% de les entrades. «Algun dia, tots els reusencs hauran vist Casa Navàs», comenta, entre riures, Sagalà.

La torratxa

Casa Navàs està treballant per recuperar l’aspecte original ideat per Domènech i Montaner. Amb el capcer restituït, el següent pas serà la recuperació de la torratxa. Ja hi ha la base preparada. «És una obra complexa i, a més, lenta, perquè un artesà no pot començar a treballar fins que no ha acabat la feina el seu predecessor», assenyala Sagalà. 

S’intentarà que les obres no tinguin efecte en les visites guiades a l’immoble modernista i, en cas que calgués restringir els ascensos, «buscaríem una alternativa». 

«En principi, continuem la nostra activitat normal, i encara potser podem fer alguna cosa extra perquè la gent també pugui gaudir d’aquest procés de construcció», pensa en veu alta la directora. «Ens venen mesos de feina al davant, però, sí, ja la tenim a tocar», conclou Sagalà.