El Cementiri General de Reus senyalitza nous espais on reposen víctimes de la Guerra Civil espanyola

L’Ajuntament de Reus, a través de l’empresa supramunicipal FuneCamp, ha iniciat el projecte de senyalització dels espais de guerra del Cementiri General; els indrets on reposen víctimes de la Guerra Civil que va assolar el territori entre el 1936 i el 1939. «Les famílies necessitaven poder veure reflectida la causa de la mort del seu familiar; demanaven aquella necessitat que tenim humanament de poder tancar», explica la consellera delegada de FuneCamp i regidora de Bon Govern i Transparència, Montserrat Flores.

Així mateix, se li ha donat una segona dimensió pedagògica perquè «això ens ajudi a entendre la guerra» i siguin, alhora, llocs d’enterrament i memorials. La primera fase s’ha centrat en dos espais vinculats amb la Batalla de l’Ebre, el treball de recerca s’ha estès durant un any i «continuarem amb alguns altres en un futur», assegura l’edil. «L’objectiu és que qui vingui al Cementiri pugui tenir una idea global de les repercussions mortals de la guerra a Reus», afegeix.

Un dels punts és la coneguda popularment com a Fossa Militars, a tocar de les fosses històriques. «Un familiar se’ns va adreçar i ens va dir ‘en aquesta fossa hi ha el meu avi, i va morir durant la Guerra Civil’. Era un fet desconegut, mai no s’havia fet cap recerca en aquest sentit», recorda Flores. Amb els llibres de registre i documentació sobre l’evolució del Cementiri, es va comprovar que la sepultura va ser creada el 1910 a petició de la guarnició militar, que demanava l’habilitació d’un espai previst per si morís algun dels nois que feien el servei militar. 

Durant el conflicte bèl·lic que va assotar l’Estat entre el 1936 i el 1939, però, l’indret va ser emprat per inhumar els soldats caiguts al front, molts d’ells, a la Batalla de l’Ebre o durant la invasió franquista de Catalunya, un moment en què les tropes republicanes van defensar posicions com el Montsant o la Serra de la Llena per permetre l’evacuació dels civils. 104 persones reposen en aquesta fossa. 

A pocs metres —i unes escales— de distància de la Fossa Militars, la Capella dels Herois de Vilallonga i del Morell acull les restes dels 133 milicians liberals que moriren el març del 1838 durant la primera Guerra Carlina. Durant la Guerra Civil, també s’hi enterraren persones mobilitzades que van perdre la vida al front combatent pel bàndol republicà. «No és casual: els morts de Vilallonga i el Morell eren un símbol de la defensa de la llibertat», detalla Flores.

Al Cementiri General de Reus, també s’hi pot trobar una fossa on reposen les restes de diferents persones que van finar a la ciutat durant la Guerra Civil i que no van ser reclamades en el moment, a més d’una capella especial per a les víctimes dels bombardejos aeris, que, entre 1937 i 1939, causaren més de 200 víctimes.

Ressignificant l’obelisc

En paral·lel, s’ha ressignificat l’obelisc que durant anys va presidir la plaça dels Màrtirs, l’actual plaça de la Llibertat. Per a les autoritats insurgents, era un homenatge als franquistes caiguts a la Guerra Civil. El projecte, però, s’havia ideat anys enrere en record dels herois de Vilallonga i el Morell. Una placa als peus del monòlit recorda, ja, la seva història original.