El 93,6% dels projectes inclosos al Pla d’Acció Municipal 2023-2027 de Reus ja estan en marxa

El Pla d’Acció Municipal (PAM) és la guia que utilitza l’Ajuntament de Reus per planificar i enfocar les seves polítiques. Superat l’equador del mandat —si bé el PAM no s’aprovaria fins a finals del 2023—, l’equip de govern va aprofitar per avaluar el seu grau de compliment. De les 405 accions incloses en el full de ruta, 379 ja s’han iniciat. És a dir, un 93,6% estan en marxa. 30 (7,4%) estan acabades i el grau d’execució global se situa en un 44,5%. «Creiem que el percentatge és l’adequat», va expressar l’alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita. «A mesura que avança el mandat, cada vegada tenim més clar el valor d’aquesta planificació, del seu seguiment i d’explicar-ho públicament», va afegir la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores.

El PAM es divideix en tres línies de treball i els graus de compleció és divers. L’eix 1, Escolta activa i les persones al centre, presenta una execució del 47%; l’eix 2, Ciència, innovació i creixement econòmic, un 48%; i l’eix 3, Ciutat verda i sostenible, un 38,5%. Guaita va explicar que el desenvolupament «depèn de moltes coses» i, per exemple, quan una actuació requereix «obra de totxana, anem una miqueta més lents». Així i tot, les propostes destinades a l’accés a l’habitatge van ser destacades com les que més avenç han experimentat, amb un 63,5%; seguides de coneixement i innovació i drets socials.

El primer grup és el més nombrós, atès que aglutina 240 iniciatives. En matèria d’habitatge, la batllessa va recordar que s’estan executant les promocions de Mas Iglesias i del Complex Riera, que permetran disposar, abans de la conclusió del 2026, de 200 nous pisos de lloguer assequible. Més enllà de la construcció, va entrar en vigor el protocol de tanteig i retracte, que permet «adquirir i posar de manera ràpida a disposició de la ciutadania» i mitjançant el qual s’està «a punt» de comprar el quart pis.

Del primer bloc, Guaita també va remarcar que es té «la banya posada en què la via pública ha de millorar» i, per assolir-ho, s’han implantat mesures com el pla Barri a Barri o la brigada d’intervenció ràpida. Altres àmbits remarcats foren la seguretat, amb l’increment del cos de la Guàrdia Urbana, o la implicació dels joves i les persones grans en la definició del Reus del present i el futur.

La primera tinent d’alcaldessa, Noemí Llauradó, de les 86 accions del segon eix, va detallar el disseny de l’estratègia de projecció exterior per captar visitants i inversions, no només de noves i foranes, sinó que «les que ja hi ha es puguin mantenir i créixer». Posà en relleu projectes com el Reus Espais Vius i el Reempresa, així com l’ampliació de l’oferta d’equipaments visitables. Aviat es presentaran un dossier de ciutat i un vídeo il·lustratiu «que ens ajudarà a transmetre el relat cap a fora». En aquest calaix també s’inclouen la ciència i la innovació, i Reus ha estat reconeguda amb un distintiu per la seva feina en aquests sectors.

El tercer tinent d’alcaldessa, Daniel Rubio, va valorar les 79 idees alineades amb el medi ambient, la sostenibilitat i la mobilitat. La gran estrella del bloc és el RENATUReus. Ja s’han iniciat les obres de la bassa naturalitza de l’entorn d’Aigüesverds, així com dels refugis climàtics a les escoles. L’eficiència energètica és un altre dels pals de paller i, a més de la presentació de la comunitat energètica amb Mas Carandell com a base, pròximament hi haurà una bateria al Pavelló Olímpic per ser «al màxim eficients possible». Referent al transport, es treballa per potenciar l’autobús urbà i s’ha creat el portal de mobilitat sostenible arran del desplegament de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). «Continuem executant el PAM amb fermesa, fent de Reus una ciutat que no s’atura», va concloure el regidor Daniel Rubio.