Amb diabetis també es pot: «No tinc límits»

Quan tenia 7 anys, la vida de Georgina Agell va canviar per sempre. «Tant la meva com la dels meus familiars», se sincera. Va tenir un debut diabètic. Ja era una nena activa, però va ser aleshores que «encara ens vam involucrar més perquè tingués una rutina». 

L’esport va esdevenir part fonamental i intransferible. Practicava judo fins que una lesió de tíbia i peroné va obligar-la a retirar-se. Va acabar damunt una bicicleta i, des d’aleshores, no l’ha deixada. La primera vegada que va tocar una mountain bike no li va agradar «gens», però ha acabat participant en la primera etapa de la Volta a Catalunya.

Contrària als prejudicis, Agell explica que «diabetis i esport van agafats de la mà perquè marquen la meva estabilitat diària, ja sigui emocional com els meus controls de glucèmia i glucoses». La malaltia «no deixa de ser com una taula» en què les potes han d’estar equilibrades. Això no només implica la insulina, sinó també el benestar emocional i la dieta. 

«És un pack: com més estabilitat tens a la vida, millor et trobes i més control pots tenir», assenyala la ciclista de l’Esport Ciclista Mataró. Tot i la negativa primera impressió, s’ha adonat que pedalar li dona «llibertat de veure món» i «m’agrada la sensació de veure fins a on pot arribar el meu cos». «Em fa sentir molt bé», somriu.

Quan va de ruta, ha de prendre precaucions addicionals. La diabetis és un factor «que afecta el meu rendiment» i «inclús m’ha provocat haver-me de retirar en més d’una ocasió d’una cursa». «Però jo estic contenta de ser on soc i no em poso límits», comenta. Conviure amb la malaltia «no crec que hagi de limitar el meu dia a dia». «És un factor que està en contra meva i potser si a algú li costa tres anys arribar al seu millor rendiment jo en necessitaré sis, però ho lluitaré», assevera.

Impulsora del projecte Con diabetes también se puede, una de les màximes aspiracions de la reusenca és ajudar els joves que tenen diabetis i poder ser un exemple per a ells. De petita, l’actriu Montse Germán era el seu únic referent com a persona amb diabetis. «Esportivament, no tenia ningú», reconeix Agell. «El meu objectiu és, sense ànim de lucre, ajudar els altres», afegeix.

Pronuncia xerrades, conferència i no dubta a donar un cop de mà a qualsevol que contacti amb ella. I és que, al final, «ells també m’ajuden a mi: fem família, ens donem suport anímic». «No és fàcil conviure amb la diabetis, també comporta els seus mals de cap, el seu esgotament, més d’un dia acabes fins al capdamunt, i que t’acompanyin és més agradable», detalla.

Parlant del seu futur, apunta que «no tinc límits». «Per tant, no em tanco a res», afirma. Continuarà treballant, físicament, tècnicament i ajudant els altres. La següent parada serà la ponència que protagonitzarà el dilluns 7 de juliol, a les 19 hores, al Círcol, de bracet del Consell Esportiu del Baix Camp.