Reus acomiada la Festa Major de Sant Pere amb l’última Tronada i una abrasadora onada de calor

El dia més esperat havia arribat. Sant Pere queia en diumenge. Juntament amb una calor emanada directament de l’avern, oferia una combinació que allunyava les ganes de gaudir de la Festa Major. Però ans al contrari, res ni ningú ho podia evitar: amb ventalls, para-sols i ulleres protectores, aigua i ombreta, centenars de reusencs ja havien presenciat la sessió matinal. L’astre rei, que brillava a màxima potència, va obligar a escurçar les actuacions de lluïment. Això no obstant, Marcos Massó, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus, va encendre la primera Tronada de la jornada; els elements festius van mostrar els seus millors balls; i els Xiquets van enfilar-se al balcó de l’Ajuntament.

Tocades les sis de la tarda, bèsties i danses van abandonar el Palau Municipal, on s’havien refugiat, per anar a prostrar-se davant l’efígie del Sant Patró. I una hora més tard, els Diables encapçalaren el Seguici. El carrer de Sant Pere Apòstol s’havia habilitat com a tram tranquil; un espai en què la música seria suau i no hi hauria ni foc ni petards. Era una àrea destinada a les persones amb altes sensibilitats, perquè també puguin viure i estimar la Festa Major i, alhora, una ocasió per trencar mites. Els emissaris de l’avern feien por, els nens els contemplaven espantats, però quan una va encaixar-hi mans, les cares es van transformar en pura joia. Escenes similars es repetiren amb l’arribada de la Víbria i el Drac, gentils i mansos. Fins que no giraren cap al Pallol, prou calor feia per a encendre més metxes.

Mentrestant, l’Àliga esperava, pacientment, el seu torn davant la Prioral. Deu minuts abans de les vuit, les seves plomes d’or s’alçaren i quedaren mirant, de fit a fit, la porta. D’allà sortí el bust de Sant Pere, resguardat sota el tàlem. I l’au li oferí, solemnement, el seu ball, batent les ales. La genuflexió final feu esclatar una ovació. I com que d’esclats va la Festa Major, l’Àliga, Sant Pere i les autoritats se sumaren a la Professó.

Tronada i sorpresa final

Els elements del Seguici Festiu van anar ocupant els seus llocs a la plaça del Mercadal. L’emoció era tal que, en arribar els Xiquets, el pilar caminant va anar massa de pressa i va caure. Tot i l’ensurt, la plaça sencera va irrompre en aplaudiments. Quan finalment van aparèixer l’Àliga i Sant Pere, ja estava tot llest per acomiadar la Festa Major.

L’alcaldessa, Sandra Guaita, va prendre les regnes per encendre la Tronada. Amb una explosió rere l’altra i amb els crits de joia i eufòria, Sant Pere 2025 va arribar al seu final amb una forta traca i els víctors d’una plaça on gairebé no cabia ningú més. Aleshores, quan semblava que tot havia acabat, hi va haver una darrera sorpresa. A una façana propera a la Casa Navàs es va estendre una llarga estelada amb «Reus» escrit, mentre al nord-est del Mercadal es deixava anar una gran bandera independentista sobre el públic. Paral·lelament, un parell de joves van accedir al balcó del Palau Municipal i van desplegar-hi el mateix símbol, a la vegada que es començava a entonar Els Segadors.

Mentre sonaven crits d’independència, personal de seguretat va expulsar els dos menors i va retirar la bandera, alhora que els crits d’alegria es convertien en protestes. En acabar el cant dels Segadors la situació es va normalitzar i agents de paisà de la Guàrdia Urbana van identificar qui havia estès les estelades tant a la plaça com al balcó consistorial.