10 anys ‘fent l’índiu’ per Festa Major a Reus

Quan el sol ja s’havia post i els nens estaven reconfortats per llençols, coixins i peluixos, la festa no havia fet més que començar. Per Sant Pere, una nit s’ha de reservar per deixar anar la vena més tarambana i guiar-se pel so de la música. O millor dit, és el moment perfecte per fer l’índiu. Reus ha viscut, en l’impàs del dijous al divendres, les hores més esbojarrades de la Festa Major amb la Nit de fer l’Índiu; un moment en què l’Àliga i els Gegants Indis trenquen el protocol i mostren la seva faceta més alegre i irreverent.

La ciutat ja fa 10 anys que celebra la Nit de fer l’Índiu. Juanlu González, secretari de la Colla Gegantera de Reus i membre de la comissió organitzadora de l’acte, explica que, de bracet amb el Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC), es va decidir portar una proposta nocturna «que a Reus no existia», però que «es podria fer». «La Nit no és més que un acte popular, festiu, enfocat a buscar un encaix diferent i donar-li un altre tarannà a les principals figures de la cultura popular reusenca», detalla. «Busquem treure-li aquell posat més solemne, més protocol·lari, i posar-les en un ambient totalment festiu, en unes hores en què normalment no estan al carrer», afegeix. D’aquesta manera, es crea una «comunió molt més profunda entre el públic assistent i les figures». «S’ha convertit en un acte molt esperat de la Festa Major», se sincera.

Això no obstant, l’Àliga i els Gegants Indis no ballen sols. Cada any es convida un element o un ball, que espera pacientment al Campanaret, al punt més alt del carrer de Llovera. L’Àliga i els Indis van a buscar-lo partint de l’Ajuntament de Reus, en una explosió d’eufòria col·lectiva. L’entonació de la cançó preparada per a l’ocasió, interpretada per la Banda de fer l’Índiu i la Banda Simfònica de Reus, anima els assistents a cantar a ple pulmó i, a les figures, a donar-ho tot mostrant els passos prohibits. En aquesta ocasió, el convidat d’honor fou el Lleó de Reus, amb motiu del seu vintè aniversari; un temps en què s’ha convertit en un dels exemplars del bestiari més estimats pels més petits.

Deu anys en són molts i González comenta que és un esdeveniment «viu» i «totalment dinàmic». Tot i que són els mateixos Gegants, la mateixa Àliga, el mateix recorregut, la mateixa interpretació, a la mateixa hora, «cada any els organitzadors ens sorprenem perquè no n’hi ha dos que siguin iguals», reconeix. Si es compara la Nit de fer l’Índiu d’una dècada enrere i la de l’actualitat, «no té res a veure, queda molt poquet d’aquella primera nit».

L’activitat s’ha anat massificant i la gent ja no només acompanya els Gegants Indis i l’Àliga en la pujada, sinó que s’esmunyen entre carrerons paral·lels per aconseguir el millor lloc en el trajecte. En aquesta direcció, el membre de la comissió organitzadora apunta que «ens intentem adaptar a la realitat, analitzar l’edició anterior i aplicar millores perquè llueixi més i la població es faci l’acte més seu».

De retorn a la plaça del Mercadal, la desfermada població, els Gegants Indis, l’Àliga i el Lleó tenien encara corda per continuar la festa. El DJ Aleix Ballesté va ser l’encarregat d’amenitzar la vetllada fins a altes hores de la nit en un escenari més cèntric impossible, davant de l’Ajuntament.