Escull el teu preferit: Espresso Macchiato o Plim

Habemus majoral. Les urnes van elegir capitost per posar pau a les disputes, però déu-n’hi-do, «teniu més problemes que Karla Sofía Gascón». De dos en dos, les pastoretes exposaven els seus dilemes varis i el líder del grup determinava qui tenia raó i qui rebia cop de bastó. Com amb els alcaldes de la regió, el primer conflicte girava entorn d’una estació: la intermodal. Una altra estava enfadada perquè la seva companya ocupada quedà comprant entrades pel concert de Bad Bunny en comptes de vigilar el ramat.

És l’argument que dibuixa el ball parlat del Ball de Pastorets. Recuperat fa just un any, presenta satíricament notícies de l’actualitat social i política en el marc de la Festa Major de Sant Pere. Ahir començà al raval de Santa Anna i la interpretació continuava més enllà per les places de la vila. Antonio Lobato —vols saber quant val el teu cotxe?—, l’apagada general i els Nanos de Montblanc foren temes de conversa, però el que generà més debat foren els beuratges; de diferent índole. Hi hagué, fins i tot, rèplica, cortesia del Ball de Gitanes.

«Mi amore, mi amore; espresso macchiato, macchiato, macchiato, por favore. Por favore. Espresso macchiato corneo», entonà una pastoreta de Castellvell mentre assaboria l’última gota del seu cafè emulant Tommy Cash. El contrincant de Riudecanyes contrarrestava: si ella havia begut cafeïna, ell ja ho era de per si i en Ballerina Cappuccina es convertí. Els tòpics eurovisius no cessaren: la castellvellenca volia ser una diva valenta, poderosa, la reina del Mercadal. «La Sandra Guaita?». «No, la Melody, sub****al».

Acabada la ronda de bufes verbals, el rabadà i el majoral debateren la sentència. «Esperem que els versots no us hagin molestat, especialment als geganters, que són gent d’alta sensibilitat», rigué el segon, tot engrescant a omplir les botes de vi i beure sense control. «De vi?», contradigué de seguida el rabadà. «La vida és fantasia», avançava. Perquè ningú plora i ningú es baralla perquè «sí, ha tornat el Plim!», proclamà, llauna en mà i desfermant l’eufòria col·lectiva. «Visca Sant Pere el nostre patró i visca la Festa Major!», ressonà.

Amb la guerra pastoral acabada, l’escenari l’ocuparen el Ball de Gitanes. També tenien ganes de beure i xal·lar. «Més Plim i menys fantasia!», cridà una d’elles. I és que amb el Masclet recuperant la recepta original, «agafarem un bon pet amb una beguda com cal».

Evidentment, el repàs de l’any no acabà aquí. Les barres colpejaren Carlos Mazón primer. Una participant s’acabava de sotmetre a una rinoplàstia «amb el vostre gegant». «Qui ha sortit guanyant ha sigut l’Índia, cara nova de regal; l’han deixat ben maquillada perquè no sembli tan gran», prosseguí la befa. La Festa Major «és un drama i els de Cultura hem de maleir», Europa està «podrida» i ser d’esquerres és «cansat» perquè «no anem tranquils ni de festivals».

Així, la jornada de dimecres de la Festa Major de Sant Pere succeí; un dia en què la sàtira es feu lloc pel camí. Perquè la Festa Major és això: és solemnitat i tradició, però no significa que no hi hagi espai per al record, la burla i la diversió. I per a aquest cap de setmana, Dames i Vells ja tenen preparada la funció i la població l’espera amb profunda devoció.