Els plans del Govern: «potenciar» Reus com a «complement» de l’Aeroport del Prat

El Govern de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, amb el vistiplau d’Aena, van acordar una proposta de millora i modernització del sistema aeroportuari català. Essent l’ampliació de l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat el desllorigador, el pla preveu treballar tot «potenciant els aeroports de Girona i Reus» i «connectant-los ferroviàriament amb la ciutat de Barcelona». 

El document menciona que l’aeròdrom de la capital del Baix Camp actuarà amb el rol de «complementari a Barcelona i porta d’accés a la Costa Daurada» i que s’hi efectuaran «millores en la terminal». «Segurament, hauran d’acollir connexions de curt radi més europees», va mencionar el cap de l’executiu català, Salvador Illa, a El món a RAC1. Amb tot, el territori analitza amb visions contraposades la viabilitat del projecte: hi ha qui és optimista i qui és escèptic.

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, considera que l’ampliació del Prat és «una oportunitat per a la consolidació i el creixement de l’Aeroport de Reus», especialment en vols domèstics i europeus. La batllessa apunta que l’aposta de convertir el Prat en un hub de vols transoceànics «pot provocar una redistribució natural del trànsit aeri i situar l’Aeroport de Reus en una posició més rellevant dins el sistema aeroportuari català». 

Així mateix, expressa la seva «plena confiança» amb la connexió amb l’alta velocitat, atès que el traçat del TramCamp planteja que passi per l’Aeroport de Reus i per l’estació intermodal.

La Cambra de Comerç de Reus valora «de manera molt positiva» els «avenços tècnics i ambientals» sobre l’ampliació del Prat. Amb tot, vol «posar en relleu que el Prat no pot ser concebut com una infraestructura aïllada, sinó com el nucli central d’un sistema aeroportuari català complet i integrat, que aprofiti el potencial dels aeroports de Reus i Girona». 

En aquesta línia, considera que s’obre una «finestra d’oportunitat per a la consolidació i creixement de Reus» per tal que «assumeixi un paper més rellevant dins el sistema aeroportuari, augmentant la seva capacitat operativa i afavorint noves rutes comercials». 

«A més, l’increment de la connectivitat internacional pot tenir un efecte tractor sobre les inversions empresarials al territori, atraient projectes industrials i logístics d’alta volada», assenyala la corporació, tot subratllant «la necessitat de millorar les connexions terrestres».

Els experts són escèptics amb què les directrius s’acabin concretant a Reus. «Hi hauria d’haver una voluntat política que jo no acabo de veure», se sincera Josep Maria Arauzo, catedràtic d’Economia de la URV. «No hi ha cap voluntat, pel que sembla; si es contempla que sigui real, ho sabrem els pròxims anys, veient les inversions que es moguin», remata el CEO de Startsud Studio, Marc Arza.

Arauzo comenta que l’Aeroport de Reus és una «infraestructura latent» que «no es contempla com una prioritat», en part, per una estructura de governança d’Aena «que no té en compte els interessos del territori». «Si tinguéssim una gestió de la Generalitat o de les Cambres de Comerç, aleshores sí que els aeroports podrien prendre les mesures i dissenyar polítiques pel territori», reflexiona. 

La Cambra de Reus, precisament, insta les administracions competents «a impulsar una governança aeroportuària descentralitzada i orientada a l’equitat territorial, que reconegui el valor de tots els aeroports catalans com a palanques de desenvolupament econòmic, cohesió social i vertebració del territori».

Germà Bel, catedràtic de la Universitat de Barcelona especialitzat en economia aplicada i infraestructures, afirma que «no hi ha cap precedent d’aeroport tan menut connectat amb l’alta velocitat a un centre urbà, ni de connexió entre aeroports». 

«No vol dir que no se’n pugui fer algun, però crec que, perquè funcioni, un requisit seria tancar l’Aeroport de Barcelona», assevera, tenint en compte l’actual volum de passatgers de Reus i per desincentivar que els tarragonins volin des de Barcelona. 

Per potenciar l’aeroport en si, considera que «Reus i la zona han de generar demanda» Per exemple, menciona que, tècnicament, el Hard Rock podria ser una eina que generi interès per volar a la Costa Daurada. «S’estan discutint coses per plaure l’opinió pública territorial que no es faran mai», considera Bel, tot remarcant que «per això no hi ha concrecions».

Per impulsar l’obertura d’enllaços, Arza valora que hauria d’haver-hi algun «incentiu» per a les aerolínies, com «que sigui més econòmic aterrar a Reus que a Barcelona» i «millorar les connexions», però «s’han estimat més no fer això i em sembla una tragèdia» davant la saturació turística de Barcelona.