Sandra Guaita: «El que no volíem era no prendre decisions, teníem clar que veníem a actuar i a tenir ambició»

Com valora la primera meitat del mandat?

«Positivament. Han estat dos anys de moltíssima feina, amb un govern nou i que té molta ambició per transformar la ciutat, que està treballant bé, fort. Té projecte des del primer dia, executem seguint el Pla d’Acció Municipal (PAM) i hem tingut un reconeixement com a Ciutat de la Ciència i la Innovació. Que Reus es torni a posicionar com una de les ciutats més innovadores i transformadores i, per tant, un referent ens fa molt contents. Això no vol dir que aquí ens quedem. És la primera peça per continuar treballant».

L’oposició comenta que no hi ha un projecte, que es viu de l’herència del passat. Què hi respon?

«Primer, que es llegeixin el PAM. Parlar d’herència quan un govern de dotze anys no en va deixar és força complicat. Nosaltres estem executant amb responsabilitat els projectes que s’havien començat. Si l’oposició preferia que no els executéssim, que ens ho hagués dit. Vam trobar molts projectes paralitzats i a punt de perdre subvencions i aquest govern municipal hi ha posat el focus. Quan acabi aquest mandat, o els anys de govern que tinguem, aleshores és quan es fa el balanç de l’execució de govern. Jo entenc que l’oposició ha de fer d’oposició, i l’accepto amb esportivitat. El que m’agradaria és que estigués a l’altura de la gran ciutat que tenim».

Hi ha decisions que ara prendrien d’altra forma?

«Sempre es poden millorar les decisions que has pres. El que no volíem era no prendre decisions. Teníem clar que veníem a actuar, a transformar, a tenir ambició de ciutat, i crec que això ho hem demostrat. Les grans decisions de ciutat les has de tenir clares i les has de consensuar. Jo crec que primer s’ha de proposar el projecte que tens i, després, treballar amb la gent perquè aquest vagi millorant. Per tant, penedir-me o tirar enrere decisions, crec que no».

Com reflectirà en la ciutadania ser Ciutat de la Ciència i la Innovació?

«En millorar la vida de les persones en el dia a dia. Quan parles de ciència, innovació, molta gent pensa tan sols en política de promoció econòmica. Aquí el canvi ha sigut espectacular, però no ens hem de centrar només en aquest. Com abordes la ciutat verda i sostenible genera projectes innovadors, que transformen la ciutat. També, la manera d’escoltar la ciutadania. Per exemple, la gent jove tenia una gran crítica perquè ningú l’escoltava. Quan parles de ciència i d’innovació, no només has de parlar de ciència i tecnologia estrictament parlant, sinó de la manera amb què et relaciones amb la població, dels projectes que impacten en la seva vida... La Ganxeta i el Bus x tu són innovacions en mobilitat. Pisos amb serveis per a la gent gran: és innovar en polítiques d’habitatge».

En matèria d’habitatge, hi ha promocions construint-se, s’han posat solars a disposició de la Generalitat, es va aprovar el protocol de compra... N’hi ha prou?

«La política d’habitatge no depèn tan sols de l’administració pública. Depèn del sector privat també. Serà suficient només amb política municipal? No. Hem de teixir estratègies entre tots. El fet de comprar habitatge de segona mà ens ha facilitat que aquest arribi molt més ràpidament a la ciutadania, perquè la nova construcció, encara que des del minut zero vam posar els ous al cistell amb els 132 pisos de Mas Iglesias, aquests arribaran el 2026. És l’únic que es pot fer? No. Hem de ser innovadors, treballar, pensar. S’està connectat amb altres ajuntaments per, entre tots, veure què som capaços de pensar. Els 300 pisos que pot ser que surtin dels solars amb la Generalitat són un gran avenç. Són 300, més 132, més 60 de la Riera, això ja són 500 pisos públics, quan feia més de dotze anys, ja que no se’n feien».

Del sud al nord

Quins són els següents passos en la transformació de l’entorn del Carrilet?

«El primer que veurem és la modificació urbanística que s’ha de dur a terme per poder fer tota l’actuació. A la tardor l’aprovarem i, en paral·lel, a la Generalitat ja li vam enviar la carta perquè comenci a treballar en el projecte de l’estació d’autobusos, una vegada ha arribat el consens».

El 2026 podrien començar les licitacions?

«No ens agrada donar timings perquè entre les modificacions urbanístiques, les licitacions, els processos d’exposició pública... Intentarem que tot això vagi avançant perquè les licitacions surtin el 2026».

S’ha determinat què passarà amb els paradistes quan comencin les obres?

«No. Una de les primeres accions que vam fer com a govern municipal va ser allargar sine die la capacitat que tenen d’estar aquí. Quan tinguem els timings, que ens ho han de concretar els projectes bàsic i executiu, i depenent de quants paradistes hi hagi, decidirem les ubicacions».

S’ha decidit què es farà amb la nau de l’avinguda del Carrilet?

«No. Estem treballant també en aquesta línia. Com que el mercat es queda a la ubicació actual, ja hi estem pensant i acabant de decidir què passarà amb aquest espai. Hi ha diverses propostes sobre la taula. En el pròxim any jo crec que sabrem què passarà amb la nau del Carrilet».

Per al sud, es presentarà un projecte al Pla de Barris.

«El Pla de Barris demana que vagi molt més enllà de la transformació urbanística en si. No tan sols s’ha de veure totxana, sinó també transformacions en l’àmbit cultural, socioeconòmic, de participació... Òbviament, hi ha la conversió de l’entorn del Carrilet, l’Eix Astorga, la rehabilitació del barri Fortuny, però això és la totxana. Després, hi ha actuacions en l’àmbit cultural, amb el Giny; en l’àmbit socioeconòmic, amb l’IMFE Mas Carandell i les possibilitats de creixement econòmic dins dels barris, perquè intentem no tan sols que la gent es formi, sinó que hi hagi ocupació; que participi la ciutadania en la definició del model de zona sud que volem...».

Què projecten a la platja de vies d’Adif?

«El primer pas és signar el protocol. A partir d’aquí, se signarà el conveni i es farà un projecte. Si no tenim el protocol, no podem fer cap dels passos posteriors. El que no s’havia aconseguit mai era aquest protocol. Ens ha de permetre, primer, asseure’ns amb Adif i dir ‘volem que això passi’, i tant el govern de la ciutat com el de l’Estat han dit que d’acord. El protocol és ‘volem fer-ho’. Segon pas, conveni: com ho fem. I tercer pas: quin és el projecte. La zona verda s’ha de fer. Només zona verda o també equipaments, o habitatge? Això és el que s’ha de començar a pensar».

Quan les restriccions de la ZBE afectin els reusencs, temen que els pàrquings municipals quedin saturats?

«No creiem que quedin saturats. Els pàrquings municipals ja estan en aquests moments molt plens, perquè tenen molt bons preus. Molta gent, encara que tingui zona blanca, prefereix aparcar-hi perquè estan ben ubicats, el cotxe queda dins... També s’ha posat a disposició l’Aparca i mou-te i l’Aparca i vola, i tindrem un nou estacionament al complex Riera i més dissuasius al voltant de la ciutat».

Plantegen crear nous aparcaments municipals?

«De moment no. Tindrem dos nous aparcaments a disposició, la Riera i barri del Carme. Potser ens plantem amb 500 places públiques més els pròxims anys».

Què passarà amb el pàrquing de la plaça de Prim?

«Això ja està damunt la taula. Ara no ho tenim com un equipament municipal, la gestió la té un privat, però quan s’acabi la concessió, que serà aviat... De fet, fa tres mesos ja vam tenir una reunió per pensar què hi passarà, tenint en compte que està al bell mig de Reus».

Es planteja prorrogar el contracte o se’l quedaria l’Ajuntament?

«Estem pensant diferents opcions. Se’ns van fer quatre propostes i no hem decidit quina acabarà sent. Són opcions ben diverses».

Amb la Generalitat

Els pressupostos de la Generalitat continuen prorrogats. Com ha afectat?

«No tenir pressupostos afecta qualsevol. Tenim, per exemple, l’estació d’autobusos, i s’ha de fer d’alguna manera. Entenc que podrem arribar a un acord. Tenim altres projectes a la ciutat: equipaments com la Residència ICASS, que s’hi ha de fer alguna cosa. O com arriba el tramvia. Si aquests grans projectes de transformació territorial, però també d’impacte local, no poden venir perquè no hi ha pressupostos, és un problema. Entenc la posició de l’oposició, però s’ha de tenir altura de mires, perquè quan reclames que els governs inverteixin a la teva ciutat, s’ha de reclamar també als teus representants al Congrés i el Parlament que aprovin coses. 2 milions d’euros per al Museu d’Art i Història venen d’un pressupost del Govern de l’Estat».

Va comentar dilluns que està previst fer una actuació al carrer de Mare Molas.

«La primera actuació important és Doctor Ferran, però a Mare Molas és un deute històric. De moment, està pensat que s’ha d’intervenir i s’hi ha de fer un projecte. Mare Molas és: objectiu 2026, posar diners perquè es faci el projecte. En paral·lel, zones verdes en aquella zona».

Continua sobre la taula la idea de pacificar el Tomb de Ravals?

«Estem treballant en pacificació a moltes zones. Tomb de Ravals està allí, però latent. No és una de les primeres opcions sobre la taula».

Hi ha famílies que no han vist amb bons ulls la nova zonificació escolar. S’ha parlat amb la Generalitat per intentar reobrir la línia d’I3 de La Vitxeta?

«El que no pot ser és que hi hagi nens i nenes que no tinguin les mateixes oportunitats segons el barri. Com a govern municipal, estem al costat de totes i cadascuna de les escoles públiques. Hem batallat perquè no es tanqui cap línia i hem treballat per reduir les ràtios. Hem fet una zonificació escolar que venia a treballar contra la segregació. Que aquí hi ha marge de maniobra i de millora? Sempre. El que no pot ser és que des del 2012 no es fes cap actuació en zonificació escolar veient com anaven les coses, que s’anessin tancant línies i escoles i que ningú es queixés. Amb les famílies, m’hi he reunit. Entenc la seva preocupació, entenc les seves demandes, no comparteixo la solució. Hi ha disposició de les famílies places públiques a l’entorn dels seus barris».

Es tornarà a presentar com a alcaldable el 2027?

«Probablement, el 2027 em tornaré a presentar, però no ho decideix Sandra Guaita. Formo part d’una formació política que ho determina amb un procés de primàries i haurà de ser el partit qui digui si vol que ho sigui o no. La meva voluntat és continuar treballant per la meva ciutat, primer, perquè me l’estimo; segon, perquè crec en el potencial brutal que té, i tercer, perquè tinc molta il·lusió per seguir endavant amb la gent, per transformar Reus i continuar sent un referent, no només a Catalunya i a Espanya, sinó a Europa».