Dídac Masdéu: «La filosofia de Barraques no ha canviat gens. El canvi de model de l’any passat ja sonava des de feia anys»

Com funciona la Coordinadora de Barraques?

«La Coordinadora és una associació cultural sense ànim de lucre formada per onze entitats. Aquesta, formada per la junta i representants de cada entitat, comença a planificar la següent edició de Barraques des del setembre».

Fins a quin punt l’Ajuntament intervé o té pes en com acaba sent Barraques?

«A Barraques sempre diem que fem cultura, no política, però és un projecte que té molta relació amb l’Ajuntament. Des de fa molts anys sempre havia sentit moltes queixes sobre la relació entre les entitats i l’Ajuntament i, en aquest temps que he format part de l’equip organitzatiu, haig de fer un agraïment especial a l’Ajuntament perquè res més enllà del que s’escolta pel carrer. 

L’Ajuntament és una peça fonamental pel desenvolupament de Barraques. Sense el seu suport això no seria possible i tot es treballa de manera consensuada. A més, cal tenir en compte que l’Ajuntament assumeix aproximadament el 50% del cost d’organitzar Barraques».

Per ara quina rebuda ha tingut l’edició d’enguany?

«Tot el que és programació musical i que tingui a veure amb l’edició d’enguany té molt a veure amb el canvi de model que vam iniciar l’any passat. Sempre s’ha dit que tot esdeveniment de gran magnitud quan fa un canvi de model important, com és fer el pas endavant de ser de pagament, genera moltes conseqüències que necessiten més d’una edició per consolidar. 

Això és un projecte a quatre anys vista. A la vegada, estem molt contents perquè anem un cop més cap amunt, tant en matèria musical com en experiència d’usuari. Pel que fa a la música ens agrada poder comptar un cop més amb noms forts del circuit musical com són Figa Flawas, Sexenni, Boikot o Sra. Tomasa i continuem treballant per oferir cada vegada més qualitat musical».

Oferir aquesta qualitat musical té un preu, no?

«Sí, des de fa uns anys la indústria musical s’ha desorbitat. El 2022, després de la Covid, vam portar un cartell amb Doctor Prats, The Tyets i 31 FAM que, avui dia, val centenars de milers d’euros. Tot i que no volem competir ni perdre la nostra essència de barraques i de donar suport al talent emergent local, sí que volem tornar-nos a situar dins del circuit de música catalana. Barraques és patrimoni cultural de la ciutat i una tradició pel jovent de Reus, així que ens sentim responsables d’oferir un esdeveniment de qualitat».

Creus que Barraques manté la seva filosofia d’esdeveniment cultural a preu reduit pel jovent?

«La filosofia no ha canviat gens. El canvi de model que es va plantejar l’any passat ja sonava des de feia anys i no se sabia com encarar, però Barraques patia una davallada que derivava en què les entitats anessin més ofegades. El fet que la gent vegi un supercartell no significa que internament vagi bé.

D’aquí va sorgir la idea de posar un preu simbòlic. Però és cert que, tot i ser voluntaris i entitats, hi ha d’haver un rerefons empresarial que gestioni el projecte perquè es mouen molts diners i tenim una gran responsabilitat a fer que això surti bé. 

La nostra missió com a Coordinadora és continuar donant suport a les entitats que, probablement, sense Barraques no podrien desenvolupar moltes activitats que fan al llarg de l’any, ja que moltes venen a fer calaix. La gent ha de ser conscient en què assistir a Barraques no és només pagar tres euros a la butxaca d’un empresari, sinó donar suport al teixit associatiu de la ciutat».

Imagino que hi va haver molt de debat darrere la decisió de fer-ho de pagament

«Van ser mesos de feina per posar d’acord a totes les entitats i, després de molt de debat i afinar la proposta, va sortir a favor per majoria. Ara bé, de cara al públic els grans canvis en projectes que mouen masses sempre costa més, i l’any passat va costar que fos acceptat. 

Però després de celebrar les Barraques la resposta dels assistents va ser molt bona; hi havia gent ens deia que no havia estat tan a gust des de feia anys i el retorn de l’Ajuntament també va ser molt positiu».

Com s’ha treballat el vessant de prevenció a l’assetjament?

«Enguany ho hem desenvolupat encara més. De fet, hem rebut l’enhorabona de la regidoria que, a més, s’incorpora al bloc de l’organització. A banda de fer formació amb més d’una vuitantena de persones en protocols en matèria d’assetjament, afegim una persona responsable amb braçalet lila a les barraques en cada torn. 

Per tant, a part de la junta hi ha onze responsables més que estan allí per assistir a qualsevol persona en qualsevol incidència de forma preventiva, no reactiva. És a dir, com acompanyament perquè els professionals, que són els del punt lila, puguin activar els protocols pertinents, paral·lelament amb seguretat, l’Ajuntament i la policia».