Memòria
Revivint el passat del barri de Santa Teresa
L’exposició ‘Carrers d’ahir, espais d’avui’ s’emmarca en el projecte Reus Espais Vius

El regidor d’Empresa i Ocupació, Òscar Subirats, entre dos plafons de l’exposició.
Al carrer de Santa Teresa, 3, hi ha amagada una màquina del temps. Entrar per les portes i endinsar-se en la immensitat permet transportar-se a temps pretèrits i recordar que l’antic barri, enclaustrat entre el carrer de Sant Joan i l’avinguda de Prat de la Riba, guarda un patrimoni, una memòria i una identitat que, tot i la immediatesa amb el centre pur i dur, són ben propis d’aquesta quadrícula.
L’exposició Carrers d’ahir, espais d’avui, emmarcada en la tercera fase del projecte de revitalització comercial Reus Espais Vius, ofereix un tomb pels carrers de Sant Elies, de Santa Teresa, de Boule, dels Recs... Ja a principis del segle XX, era una zona viva i activa. «No calia sortir de barri per tenir gairebé tot allò que es necessitava», recorden alguns veïns. Hi havia botigues de licors, basters, forns, ceramistes... La Guerra Civil va causar estralls i, a la dècada del 1940, reviscolà l’activitat constructora i industrial per donar resposta a la recuperació econòmica posterior. No hi faltaren els magatzems de venda d’oli i vinagre o les botigues de queviures. També hi aparegueren establiments que oferien orxata i gelats, així com confiteries. Tanta unió hi havia que, el 1955, es van comprar uns gegants, anomenats Pedro i reina Teresa, per al barri, si bé l’abandonaren el 1966.
Conformada amb material de l’Arxiu Municipal i el Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR), la mostra inclou el testimoni directe de propietaris, comerciants i veïns de l’antic barri de Santa Teresa que, també, han facilitat fotografies pròpies. S’hi pot recordar, per exemple, la nevada de l’any 2001 i l’emblanquinada del carrer de Gras i Elies; o els R5 i els 600 que circulaven i aparcaven per l’entorn sense cap impediment. «En aquests carrers hi ha hagut força canvis, he vist botigues que obren i tanquen», explica, en un audiovisual, Rosa Menar, que va obrir Trasquilón Perruquers el 1995. «Part de la gràcia és que no sigui de l’Ajuntament l’exposició, sinó dels mateixos veïns, que se la facin seva», expressa el regidor d’Empresa i Ocupació, Òscar Subirats. «Quotidianitat pura i dura», afegeix.
El tercer bloc el centren tres personatges il·lustres que van viure i desenvolupar la seva activitat en l’àrea, com són l’escultor Modest Gené i Roig, l’anarcosindicalista i ministre de Justícia Joan Garcia Oliver i l’advocat i polític Julià Nougués Subirà. La vinculació del barri amb les personalitats permet «retroalimentar aquest orgull de pertinença» i deixar palès que, de coses, fa anys que n’hi passen.
Subirats comenta que els veïns i comerciants han transmès a la regidoria que guarden «records molt feliços» de les seves vides a l’antic barri de Santa Teresa, per exemple, amb les festes o amb Setmana Santa. Joan Cos, veí del barri quan era petit, menciona, en el vídeo, com era costum anar a casa de la veïna quan faltava sal, fins al punt que regnava un ambient «molt familiar» i ple de cares conegudes. Joan Bergadà, del negoci Ramon Bergadà, rememora quan «tot el barri portàvem cadires després de dinar a la vorera, lligades entre elles, perquè no les moguessin» i, d’aquesta manera, presenciar la Processó del Sant Enterrament. «Era típic», assenyala.
L’exposició es podrà visitar, encara, fins al 14 de juny. Divendres romandrà oberta de 17.30 a 20 hores i dissabte, de 10.30 a 13 h. i de 17.30 a 20 h.
Amb aquesta primera fase de posar el focus en l’espai, mitja dotzena d’emprenedors ja han entrat en la fase d’assessorament del programa Reus Espais Vius i una vintena de propietaris de locals han mostrat interès a adherir-s’hi. De fet, un centre de fisioteràpia al carrer de Sant Elies ha esdevingut el primer negoci obert que ha format part del projecte. Ara arrencarà la part menys vistosa, però de feina dura per atraure inversions. El que s’ha vist fins ara ajuda a deixar constància que hi ha hagut «un cert impacte sobre l’espai» i, amb això, «la inèrcia facilita que vagin passant coses», tanca el regidor d’Empresa i Ocupació.