Creant un mosaic de la memòria de la ciutat de Reus

Memòries de Reus. És el nom del nou projecte encetat per l’Arxiu Municipal, que busca posar el focus en aspectes concrets de la ciutat per recollir i difondre la pluralitat i diversitat de cada una de les peces que conforma el gran trencaclosques de la història. «La memòria és diversa, i ha de ser diversa si vol ser democràtica i representativa», va expressar la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores. En una ciutat «amb una amplitud molt gran de vida econòmica, cultural, institucional, ideològica», l’Ajuntament vol donar a conèixer els petits relats que «en un discurs més lineal no són recollits». Així «acabem tenint un mosaic de la memòria que pretenem, a l’Arxiu, que sigui ben divers», va afegir Flores.

Memòries de Reus tindrà continuïtat en el temps i ja té previstes tres activitats en els següents dotze mesos. A la tardor, parlarà del pas de les petites escoles de pis a les instal·lacions modernes de l’educació general bàsica. El comerç històric centrarà el debat a l’hivern i, ja el maig, està previst parlar del col·lectiu LGBTI+, «pioner en la reivindicació» dels seus drets. «Les memòries continuaran creixent», va afirmar l’edil, tot remarcant que s’està obert «a suggeriments de temes que puguem tocar».

Maria Tarragó Artells va ser la protagonista de la primera sessió. Reus tenia el deure de posar el seu nom sobre la taula. Va ser la primera regidora de la democràcia a Reus, amb competències en arxius i museus. Les seves prioritats eren salvaguardar la col·lecció del doctor Salvador Vilaseca i restaurar el Teatre Fortuny a través d’un consorci. Els seus companys de consistori consideraven que no calia destinar tants diners a la cultura i «tant es va enfadar que es va plantar», recordava el seu fill, Emili Argilaga. El 1981, Tarragó es convertí en delegada de Cultura a Tarragona de la Generalitat de Catalunya, esdevenint la primera directora dels Serveis Territorials. Abans, la seva trajectòria professional l’havia portat per l’Escola Maria Cortina -posició que va haver de deixar en casar-se- i l’Arxiu Municipal, el qual va ajudar a donar forma de bracet amb el doctor Vilaseca. Ella deia que la seva primera tasca va ser «fer de minyona», és a dir, netejar la documentació que s’havia de preservar.

Nascuda el 1922, si bé el carnet d’identitat mencionava el 1923, la va «marcar» el fet d’haver aparegut «en mig de dos grans de Reus» com eren Gabriel Ferrater i Xavier Amorós, comentà el seu fill, Emili Argilaga. Va marxar a Barcelona a estudiar Filosofia i Lletres i explicava «que a la carrera anava en tren i arribava puntual».

Tarragó va ser sòcia del Club Natació Reus Ploms i sentia absoluta devoció pel bridge. Emili Argilaga destacava la seva habilitat per «parlar amb tothom» i explicà una anècdota en què la seva mare «seia a un banc amb un sensesostre i li treia informació». «Era la seva manera de ser, de viure», va apuntar.

L’acte a l’Arxiu va aplegar una desena de coneguts, amics i familiars de Tarragó. Entre ells, l’exregidor Joaquim Besora, company de batalles al govern de Reus. Besora va subratllar que Tarragó tenia «esperit col·laboratiu» i va destacar que, si bé considera que no s’ha reconegut prou la feina que va desenvolupar, «l’important no és que et reconeguin, sinó que el que hagis fet sigui història i realitat».