Reus posa a disposició del Govern quatre solars per construir-hi al voltant de 300 habitatges

L’Ajuntament de Reus ha posat a disposició de la Generalitat de Catalunya quatre solars a la ciutat on, segons els primers càlculs, es podrien construir al voltant de 300 habitatges, si bé seran els projectes definitius els que acabaran de concretar la xifra. L’operació s’emmarca en la reserva pública de sòls per a pisos socials. Els terrenys disponibles s’ubiquen als carrers del Ball de Diables, de Vilafortuny i de Vallroquetes, així com l’antiga fàbrica tèxtil de Pich Aguilera —a l’avinguda del President Companys; una finca que va estar a la venda en subhasta pública per un valor de 4,9 milions d’euros, però el concurs va quedar desert—, tal com va avançar El Periódico i ha confirmat Diari Més.

A Reus, un grup de persones està cercant l’espai on desenvolupar el seu projecte d’habitatge cooperatiu, un model desmercantilitzat i que busca garantir preus assequibles i estables en el temps. Constituït com a associació —pas necessari per poder accedir a ajuts i subvencions—, el grup motor de La Moixonada aglutina, ja, una vintena de persones. Han començat contactes amb el consistori per avaluar la viabilitat del projecte i «presentar què necessitem per poder avançar», detalla un dels membres de l’entitat i futura cooperativa, Nicolas Corgnet. Encara que cap dels solars adscrits al pla del Govern s’ajusta «als nostres requisits» perquè eren «o molt petits o molt grans», aposten per mantenir obertes les vies de diàleg amb l’administració pública amb l’objectiu d’aconseguir una parcel·la abans que clogui l’any. Josep Maria Bofarull, de La Moixonada, afegeix que es plantegen un mínim de 20 unitats residencials «perquè des d’un punt de vista econòmic surtin els números» i un topall de 30. En l’actualitat, ja s’han unit 14 unitats a la iniciativa. «A veure si a finals d’any Habitatge entra en la necessitat que tenim d’aconseguir una cessió d’ús en sòl públic», expressa.

Per continuar sumant adeptes, els components de La Moixonada estan duent a terme accions com taules rodones i, en paral·lel, exploren internament «l’imaginari concret». Bofarull explica que s’ha de definir com serà la convivència i la tipologia del bloc «perquè quan se’ns presenti l’oportunitat, sigui pública o privada, puguem saber si encaixa o no amb el model que volem». Per exemple, plantegen habilitar espais comuns, com podrien ser una cuina compartida, una sala polivalent o una biblioteca.

Corgnet detalla que la preferència és trobar sòl a la perifèria, ja que «el centre no és la zona idònia perquè les parcel·les són més petites», i, preferiblement, al sud de la ciutat, atès que el projecte va néixer en el marc de la Comunalitat Reus Sud, però «no hem descartat barris». Així mateix, es prioritza l’obra nova perquè «la fundació La Dinamo, que ens assessora, ens ha expressat que és el més recomanable perquè és més econòmic que no pas rehabilitar un edifici ja existent i, a escala arquitectònica, té més flexibilitat».

Bofarull remarca el concepte de la cooperativa d’habitatge. «No és simplement un grup de persones que decideixen construir un edifici perquè els surti més econòmic, és una altra cosa: és un compromís de col·lectivització entre tots els membres, de l’habitatge i dels serveis, i una implicació amb la comunitat on està inserit l’immoble i el teixit social del barri», assevera. Amb aquest model, els socis cooperativistes tenen dret d’ús sense límit de temps dels pisos, a canvi d’un cànon mensual, «sempre per sota del preu de mercat». «La idea és sempre que sigui un habitatge assequible i al més sostenible possible», apunta.

La Moixonada no ha establert terminis concrets per anar avançant etapes, però Corgnet assenyala que l’esperança és que, en un any, «puguem tenir tancat o, ni que sigui, identificat un solar públic o un terreny privat».

A banda de Reus, altres municipis de l’entorn, com Tarragona o Valls, han registrat solars a la reserva de la Generalitat per a la construcció d’habitatge assequible. L’objectiu de l’executiu encapçalat per Salvador Illa és arribar als 50.000 nous pisos el 2030. Segons va explicar el president del Govern, ja es tenen identificats 665 solars per construir més de 20.000 habitatges en 226 municipis d’arreu de Catalunya.