Política
El president de la Generalitat, Salvador Illa, visita Reus i debat amb Guaita projectes conjunts
Illa també assisteix a l’acte de col·locació d’una Stolperstein en record de Ramon Recasens
La llamborda en homenatge de l’antifeixista deportat als camps nazis i, al fons, el president de la Generalitat, Salvador Illa.
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va visitar ahir la ciutat de Reus. En el seu recorregut, va mantenir una reunió de treball amb l’alcaldessa, Sandra Guaita; va participar en l’acte de col·locació d’una llamborda Stolperstein en record de Ramon Recasens Marsal, deportat als camps nazis; i va trobar-se amb el cos dels Mossos d’Esquadra.
La primera parada va ser l’Ajuntament de Reus. Després de signar el llibre d’honor, Illa i Guaita van posar sobre la taula projectes compartits i que requereixen la coordinació de les dues administracions, com la construcció del poliesportiu del Molinet, el trasllat de la Facultat de Medicina de la URV al Campus Bellissens, la promoció d’habitatge social que s’ha posat a disposició de l’executiu català o la proposta de la capital del Baix Camp per al Pla de Barris i Viles. També es parlà de com reforçar el comerç local.
Tant en la seva arribada com en sortir del Palau Municipal, el president i la comitiva, envoltats d’un fort desplegament policial, van ser rebuts per la cridòria de persones que defensaven causes com la reobertura pública de la Residència ICASS, l’alliberament de Palestina o el rebuig a la implantació de Lotte a Mont-roig del Camp.
Al carrer de Sant Esteve, 10, el president va cloure l’acte de col·locació d’una llamborda Stolperstein en honor a Ramon Recasens Marsal. Nascut el 1903 a Tarragona, va traslladar-se a Reus i a la dècada del 1930 treballava de contramestre a una de les principals fàbriques tèxtils. Anarcosindicalista, va combatre a la Guerra Civil a les files de la Columna Durruti i, ja a l’exili, va unir-se a la resistència antifeixista francesa. El febrer del 1943 va ser capturat per les tropes alemanyes nazis i, el 1944, deportat al camp de Buchenwald. Abans, potser, hauria estat a Mauthausen-Gusen.
Illa va expressar que «no podem permetre que caigui en l’oblit» la memòria i el llegat de Recasens, una persona «que va lluitar i es va mantenir fidel als seus valors en moments molt difícils». El president també va remarcar la lliçó i importància «de recordar la memòria històrica per no cometre els errors que en el passat vam cometre» i va compartir que s’estan fent esforços per localitzar els familiars de l’homenatjat.
L’alcaldessa va subratllar que s’estava fent un «reconeixement d’aquells que van lluitar per les nostres llibertats» i va recordar que aquests actes permeten recordar els noms i cognoms de persones que van ser enviades als camps de concentració «per fer que desapareguin de la vida i del record»