Vora un de cada cinc alumnes de 2n i 4t d’ESO ha patit ‘bullying’: «No és cosa només de nens»

L’assetjament escolar és un problema global. Al voltant d’un 20% d’alumnes de segon i quart d’ESO ha patit bullying l’últim any. És una de les dades extretes del projecte Reus Cohort, que ha elaborat enquestes adreçades als joves d’entre 12 i 19 anys sobre comportaments en matèria de salut i que ha permès recopilar 1.530 respostes. «Els resultats ens indiquen que cal reforçar la prevenció i l’acompanyament dels adolescents a tots els nivells», expressa l’edil de Salut, Enrique Martín.

El professor titular de Pedagogia, responsable de l’ensenyament d’Educació Social de la URV i expert en prevenció de l’assetjament escolar, Oriol Ríos, apunta que els registres estan «més o menys en la mitjana de molts estudis internacionals» i alerta que «històricament la recerca diu que, normalment, les víctimes d’assetjament no denuncien o no expliquen el que han patit; podem estar parlant que les dades siguin més altes». «El que queda clar és que l’assetjament escolar és una problemàtica de salut pública», assenyala.

El qüestionari considerava assetjament els casos que els companys es riguessin d’algú o l’insultessin; el colpegessin, ataquessin o amenacessin; o el marginessin i rebutgessin. El percentatge va disminuint a mesura que augmenta l’edat, però, en línies generals, afecta més els nois. 

L’estudi assenyala que la fracció és similar entre perfils socioeconòmics, si bé és lleugerament superior en els nois de nivell desafavorit (19,5%) i les noies de nivell mitjà (19,4%). «La diferència entre nois i noies és persistent en tots els cursos i això ens ha de fer reflexionar i actuar per treballar valors com l’empatia, el respecte i la convivència des de les primeres etapes educatives», apunta el regidor Martín.

En l’altra cara de la moneda, les persones de quart d’ESO són les que més bullying reporten haver fet (un 14,8% dels nois i un 9,4% de les noies), unes xifres que disminueixen lleugerament amb el curs. A tots els cursos enquestats —segon i quart d’ESO, segon de Batxillerat i segon de cicles formatius de grau mitjà—, han causat més assetjament els nois.

Ríos declara que patir bullying «no és cosa de nens i nenes només», sinó que comporta riscos de fracàs o abandonament escolar, depressió i, fins i tot, suïcidi. «L’abordatge ha de ser com un problema de salut pública: s’ha de treballar des de l’escola, però tota la societat s’hi ha d’implicar», rebla, tot afegint la pregunta de «quin model social volem», si «una societat lliure de violència o una on la normalitzem». «Hi ha recerca que demostra que el que hagis patit a la infància pot tenir conseqüències a la vida adulta», comenta.

Per tot plegat, Ríos recomana «deixar de trivialitzar i normalitzar la violència a l’escola». També menciona que és molt important «la intervenció de les persones espectadores», però, perquè s’hi impliquin, és necessari que imperi «una cultura de violència zero, i això és responsabilitat dels adults». 

«Els companys intervindran si els adults, família i professorat, els han preparat; que sentin que si denuncien i ho expliquen rebran suport», reflexiona. Martín assevera que «estem compromesos a fer front a aquesta realitat i continuarem treballant coordinadament amb altres departaments i institucions per oferir eines, suport i acompanyament a la infància i l’adolescència».

Xarxa d’amistats

A l’estudi també queda reflectit que més nois reporten no tenir una xarxa d’amistats amb qui compartir els bons i mals moments. El percentatge va disminuint amb l’edat, sent quart d’ESO el curs en què més nois afirmen no tenir prou amics (10,7%).