Aprenent a programar i a fer bon ús d’internet

Fomentar el pensament computacional, la programació i, sobretot, el bon ús de la tecnologia. Són els eixos del projecte educatiu Code Club gestionat per la Fundació Bofill, una activitat extraescolar destinada a infants de quart, cinquè i sisè d’Educació Primària. 

El director del programa, Carles Nieto, explica que «els nens aprenen a programar videojocs i diferents coses a través de la plataforma Scratch, però també descobreixen mesures que han de prendre en matèria de seguretat i protecció davant la tecnologia, les xarxes socials, les fake news, i com poden fer un bon ús de la intel·ligència artificial». Els joves participants en el club van trobar-se ahir a la Palma per presentar les seves propostes.

Nau especial és la idea de Roger i Ian. En connectar-se al joc, «nosaltres controlem la nau i hem d’anar per les estrelles, però hi ha un problema: si toquem els fantasmes, morim», explica Roger. En cas d’evitar col·lidir amb els enemics, «el joc és infinit». Roger apunta que el més complicat ha estat «la coordinació» i, si bé lamenta no haver pogut acabar al 100% la seva creació, li ha agradat, fins al punt de veure’s implicat en el sector de la tecnologia en un futur.

Inspirats en el terror, Jade, Thomas i Aya han centrat la seva obra en el perillós Chupacabras que, en aquesta ocasió, és perseguit per unes afilades punxes que amenacen de fer-li mal i que «salti fins a la lluna». Aya comenta que li han destinat «molta dedicació» i que «ens ha agradat». El més complicat? Posar la rogent lluna al seu lloc.

El plantejament de Guiu, Marc, Aleix i Pep va ser completament diferent. El concurso INT! és com «un curtmetratge» que arrenca amb tres amics mirant la televisió al sofà. «Troben un anunci d’un concurs de preguntes i aquí comença la història», comenta Guiu. La seva feina va requerir una tasca prèvia de definició del relat que volien explicar. 

De fet, els participants comenten que «posar-nos d’acord en el que volíem fer» ha estat el principal repte i que la iniciativa els ha permès aprendre a «comunicar-nos i treballar bé». Altres propostes s’inspiraven en els videojocs Pac-Man, Flappy Bird i Roblox o el mem Tung Tung Tung Sahur, un dels personatges més populars del brainrot italià.

A més, la Fira de la Creativitat Digital va incloure una enquesta en què pares i infants opinaven sobre com havia anat l’experiència. Una àmplia majoria de les famílies assegurava que havia vist canvis positius en la creativitat i la confiança dels seus fills des que participen en el Code Club i que parlen amb il·lusió del que han fet. Unànimement, es considerà que era important que tots els nens i nenes tinguin accés gratuït a activitats com aquestes i que aprendre a programar pot obrir moltes portes en el futur.

Així i tot, l’opinió fou més dispar davant l’afirmació «després de veure tot el que han fet durant el curs, em venen ganes de posar-me a programar jo també». La meitat de les respostes eren neutrals i hi havia tant persones engrescades per la tecnologia com aquelles que no en senten cap passió.

Nou escoles i gairebé 400 estudiants de Reus s’han implicat en les dues edicions que s’han celebrat del Code Club. Nieto destaca que un 48% eren nenes. «El mite que les nenes no estan interessades en la tecnologia és fals: han estat supervinculades i han mostrat la seva creativitat a través de la tecnologia», conclou.