Daniel del Castillo: «Tarragona és la província catalana amb més persones obeses amb prop d’un 24%»

Com d’important és que SECO faci aquest congrés a Reus?

«Per nosaltres és molt important. És un esdeveniment nacional que es fa un cop a l’any des del 1997 i la manera de decidir-se és a través d’una candidatura. Recordo que el nostre contrincant en aquell moment va ser la ciutat de València i, vulguis que no, com que és una ciutat més coneguda pensàvem que no guanyaríem. Però vam guanyar per tres vots i era un dels reptes personals que tenia pendents».

Quines són les dades a la província de Tarragona? Ens hem de preocupar?

«Tarragona és la província catalana amb més persones obeses amb prop d’un 24%. La mitjana actual seria d’un 12% i a Espanya és d’un 14%. Estem en el top junt amb altres zones com Andalusia, Galícia, Astúries o Càceres. És molt preocupant».

Es va jubilar fa poc, com ha canviat el món de la cirurgia bariàtrica des que va començar en l’ofici?

«L’any 1989, quan vaig fer la primera operació de cirurgia d’obesitat a l’Hospital de Sant Joan de Reus, l’Antic Hospital, era un moment molt diferent del d’ara. En aquell moment hi havia l’estigma de què eren cirurgies molt perilloses, i és cert, perquè hi havia moltes més complicacions perquè la tecnologia no era la que tenim ara, però la malaltia era la mateixa. Aleshores, en aquell moment ens vam plantejar tres reptes. El primer que l’Hospital Sant Joan de Reus fos referent en cirurgia de l’obesitat i ho hem aconseguit, perquè fem una quantitat important de pacients cada any i som els referents a la nostra província. El segon repte, que la cirurgia sigui acompanyada per recerca i hem muntat molts grups que continuen treballant. I el tercer era fer un congrés algun dia. Haver-ho aconseguit és una gran satisfacció tant per Salut Sant Joan de Reus i per la Facultat de Medicina».

Com s’ha aconseguit que el Salut Sant Joan sigui referent a la província?

«Cada hospital és referent en diverses qüestions. A l’Hospital Joan XXIII poden ser referents en unes coses, el Salut Sant Joan de Reus ho és en cirurgia bariàtrica. A més, l’any passat la SECO ens va acreditar com a Centre d’Excel·lència i a Catalunya només n’hi ha quatre, que són centres on es poden fer tota mena d’aquestes operacions i això és una feina de molt de temps».

És cert que l’obesitat és una malaltia amb un gran estigma al damunt?

«Sí, i encara estem trencant aquest estigma. En el 80% dels casos la causa de l’obesitat és social i ambiental. Això vol dir que l’entorn social influeix, perquè no tan sols afecta el comportament alimentari de l’individu, sinó el d’aquelles les persones que l’envolten. I aquí entra en joc la importància de les famílies i les escoles per fer que els nens tinguin bons hàbits alimentaris. I clar, quan una persona pateix una obesitat no fa tant exercici físic perquè li costa més moure’s. I també hi ha una part genètica i una part que no coneixem perquè unes persones reaccionen d’una manera o tenen un metabolisme concret. Aleshores, és una malaltia multifactorial, però que no s’arregla fent sentir malament al pacient i dient-li que se li ha de cosir la boca».

Si és una malaltia multifactorial, la resposta ha de ser multidisciplinària?

«Sí, i ha de venir d’abans. Si operes a una persona serà bo, però les coses no aniran a la perfecció. El pacient ha de ser avaluat per un endocrinòleg, per un nutricionista i per un psicòleg, perquè segurament si pel mig hi ha alguna malaltia mental com una bulímia contraindicarien operar a un pacient, perquè segurament fracassarien, ja que el problema és un altre. Són molts professionals que hi intervenen i que donen l’èxit a tot».

El problema de l’obesitat és només el pes o va més enllà?

«Va més enllà. Primer de tot, la cirurgia de l’obesitat, que s’opera a través de l’estómac i del budell, és de les poques cirurgies que operes un òrgan sa. Estàs tallant l’estómac, però, per dir-ho d’alguna manera, ell no té cap culpa, no està malalt, però es manipula per provocar una sèrie de canvis metabòlics. Si ho reduïm d’una manera molt simple, un pacient es torna obès quan ingereix una quantitat de calories que no gasta, aquestes calories que sobren es transformen en greix que, el més perillós és que vagi al fetge, al cor, als pulmons o a les vísceres, perquè aquest greix, que és un teixit viu, està donant ordres i és el que provoca el colesterol o la tensió alta. Són els anomenats greixos viscerals. I moltes vegades, la gent es fixa només en el greix subcutani, però quan nosaltres operem a un pacient no només volem baixar quilograms, sinó resoldre la hipertensió, la diabetis, el fetge gras o pacients que pel pes no es poden posar una pròtesi. Ho anomenem comorbiditats».