Els reusencs que van patir una triple derrota

Hi ha qui pensa que en la vida cal tenir una mica de sort. Que, de vegades, les coses passen perquè la persona indicada està en el lloc i el moment indicat o, ans al contrari, passen perquè la persona equivocada està en el lloc i el moment equivocat. No obstant això, en el cas dels 36 reusencs deportats als camps de concentració nazi durant la Segona Guerra Mundial, l’historiador Joan Navais no comparteix aquesta opinió.

«És primordial preguntar-se qui eren els deportats i per què van anar als camps d’extermini nazis. Molts pensen que van estar al lloc menys adequat en el moment menys idoni, com si hagués estat un accident històric, però no va ser així», va defensar Navais durant una conferència que va oferir a la Fundació Privada Reddis el passat dimarts 27 de maig al vespre. 

Segons argumenta, el motiu pel qual aquests reusencs, juntament amb milers de republicans espanyols, van ser «enviats als camps de concentració, torturats i explotats» va ser perquè «com a col·lectiu representaven un perill per Hitler i pel Tercer Reich».

Entre els milions de persones que van acabar als camps de concentració, dels quals sempre es parla en dades estimades, es calcula que prop de 10.000 republicans espanyols, molts d’ells excombatents de la Guerra Civil Espanyola, van ser deportats als camps de concentració i 5.500 hi van perdre la vida. El camp de concentració que va rebre la major part dels republicans, més de 7.500, va ser el de Mauthausen-Gusen, localitzat a Àustria, dels quals 4.800 van pser assassinats.

Entre aquests hi havia els 36 republicans reusencs que, com va expressar l’historiador, «van patir una triple derrota en poc més de dos anys». «La primera derrota va ser contra el franquisme, amb la guerra civil. La segona va ser quan es van exiliar i les autoritats franceses els van tractar d’una manera denigrant i els van tancar en camps de concentració. 

I la tercera va ser quan van ser capturats pels alemanys quan lluitaven a les files de l’exèrcit francès», va detallar. Per aquest motiu, Navais no tan sols vol quedar-se amb la «història tràgica de l’exili i els camps de concentració», sinó també «la lliçó de vida de resistència que ens van donar, perquè alguns es van adaptar, van sobreviure i van refer les seves vides, tot i les seqüeles».

Els reusencs

Dels 36 reusencs, 22 van ser assassinats i 14 van sobreviure i van ser alliberats. Entre aquests, un dels més destacats va ser Estanislau Pedrola Rovira, fotoperiodista i membre d’Estat Català, també conegut com a «Sandalio». «Va fer centenars de fotos de la Reus dels anys 30. Al Centre de la Imatge de Mas Iglesias hi ha recollides moltes de les seves fotografies», va comentar l’historiador. 

Va morir l’any 1944 al camp de Flossenbürg. Un altre destacat pel seu perfil polític va ser Anton Bofarull Ferrer, militant del Foment Nacionalista Republicà, que va sobreviure al seu captiveri a Neuengamme i, posteriorment, a Ravensbrück. Més endavant va ser un dels homes de confiança de l’expresident de la Generalitat, Josep Tarradellas.

Un altre dels casos que va destacar Navais durant la conferència va ser el de Josep Casals Artiga que, amb 19 anys, va ser el deportat reusenc més jove de tots i que, finalment, va sobreviure. «El coneixien com ‘El Nen’ entre els seus companys, i el que és curiós és que sabem que altres deportats de Reus li van fer com de padrins. És a dir, que dins dels camps de concentració els deportats republicans feien pinya, una xarxa de resistència i suport mutu, i els de Reus també ho feien», va subratllar.

Durant la xerrada, l’historiador també va comentar la «tràgica» història dels germans Vergés. Joan i Pere Vergés eren republicans, de classe treballadora i ambdós van ser capturats per l’exèrcit alemany a França el juny de 1940 i enviats al mateix camp de presoners. «El gener de 1941 van ser deportats en el mateix comboi ferroviari a Mauthausen i jo estic segur que anaven al mateix vagó», va assegurar Joan Navais. 

No obstant això, el que més va cridar l’atenció de l’historiador va ser que el germà gran, el Joan, va rebre el número de matrícula 6592 i el germà petit, el Pere, el 6593: «És a dir, des del principi els germans Vergés van fer tot el possible per continuar junts». Malauradament, tots dos van ser enviats per separat al camp satèl·lit de Gusen on primer va ser assassinat el Pere i, al cap d’uns mesos després, el Joan.