La primera avaluació: llum, foc, reacció

El 28 de maig del 2023, l’eufòria desfermava el feu del PSC a la plaça del Castell. «Visca, visca, visca, Reus socialista!», es bramava. La llista encapçalada per Sandra Guaita havia estat la més votada, seduint 8.583 electors, i encetava el camí per recuperar l’alcaldia. Els números van sumar i, amb l’adhesió d’ERC i Ara, la vara de l’alcaldia va quedar en mans d’una dona per primera vegada en la història de Reus. 

La nit havia tingut, però, uns altres protagonistes indirectes: els alumnes de Guaita a la URV tenien examen de la seva assignatura just el dilluns de ressaca pels comicis, i esperaven que els resultats es traduïssin en bones notes. Si la memòria no erra, la satisfacció acabà sent generalitzada. Dos anys més tard, ara són la ja batllessa i l’equip que la flanqueja qui s’han de sotmetre a l’avaluació.

A l’equador del mandat s’ha arribat i, per ara, el govern està seguint un ritme de treball constant i pautat. Adés accelerat, adés parsimoniós, l’executiu local està vivint, encara, de les últimes remeses de l’herència de Carles Pellicer i serà, a partir del xiulet de la segona meitat, que realment es veurà la petjada que Sandra Guaita i companyia seran capaces de deixar a la capital del Baix Camp. 

Això no obstant, no és una observació corrosiva, sinó qüestió de reconeixement. El que es comença, s’ha d’acabar, i els tràmits de l’administració pública requereixen paciència —a vegades, en mesures desmesurades— i temps. D’idees pròpies n’hi ha —l’Eix Astorga n’és un exemple—, però d’avui per a demà no seran.

Com a marca pròpia, el tripartit PSC-ERC-Ara s’ha caracteritzat per la seva capacitat reactiva, en especial, per l’estela vermella que deixa al darrere. No va tardar a implantar un pla de xoc de neteja, ja el primer estiu, per pal·liar allò que es considerava insuficient. Una ciutat «grisa», que deien. El succeïren més, com per mantenir els parcs infantils. 

A hores d’ara, encara regna la sensació que l’executiu funciona a base de cops, com un punching ball. Hi ha una recriminació i, aleshores, s’actua. La planificació és clau per prevenir. El Pla d’Acció Municipal (PAM) és el full de ruta a seguir. I, de nou, serà a partir d’aquest precís moment que tocarà demostrar de debò si s’és capaç de treballar amb les llargues enceses o si només es posen pedaços i tiretes sense desinfectar la ferida ni abordar l’elefant a la sala.

Símil animal fet, Guaita i els escuders han hagut d’empassar-se una quantitat desorbitada de gripaus, i dels més tòxics i grossos que hi havia en els cinc continents. La pujada d’impostos del primer exercici o el tancament d’una línia de l’Escola La Vitxeta o de la Residència de Gent Gran ICASS foren batalles que s’entomaren en qüestió de mesos. 

La funerària fou l’epicentre de dilema rere dilema, arribant-se a convertir en un desagradable debat d’acusacions creuades. La nova zonificació escolar i la ubicació de l’estació d’autobusos són temes hostils que encara hi ha sobre la taula. Algunes de les qüestions ni tan sols són competència municipal, però, fins i tot en casos així, o potser precisament en casos així, és vital comunicar-se, explicar les coses. 

Una sòlida argumentació pot ser capaç d’amansir les feres i, sovint, ha regnat per la seva tensa absència. Mai no plourà al gust de tothom i l’acció de govern sempre rebrà crítiques, sempre. S’ha de ser capaç de prendre decisions impopulars en pro d’un bé comú, però sense una justificació al darrere, s’esdevé un blanc fàcil, i el concepte de l’escolta activa es converteix en arma de doble fil. I alerta: rectificar sempre que hi ha una queixa tampoc és sinònim de feina ben feta, ni d’escoltar, sinó d’inseguretat.

Amb tot, el govern municipal no ha estat sinònim d’un drama total —d’illa—. Malgrat desavinences internes, Guaita sempre ha defensat que «ha vingut a treballar» i, a poc a poc, va marcant empremta. Ja havia advertit que el primer any s’havien d’atendre «necessitats urgents» i que, en paral·lel, es pensaria «en gran». 

No va perdre el temps a complir una de les promeses electorals: el Mercat del Carrilet romandrà a l’emplaçament actual. El coneixement ha adoptat un rol prioritari i Reus ja és Ciutat de la Ciència i la Innovació. No són paraules buides, o no haurien de ser-ho: la ciutat ha d’interioritzar-ho com una forma de fer i de ser. 

InnoReus, la Brigada d’Intervenció Ràpida o el SOABEM són bones cartes de presentació. Conservant regidories anteriors, Ara Reus tira endavant l’ampliació del cos de la Guàrdia Urbana i el RENATUReus. Esquerra lidera iniciatives com l’Escola d’Oficis, participació o les transformacions del carrer Ample, el Gaudí Centre i el Museu d’Art i Història. Feina de formiga. L’avaluació és continuada.