L’Escola Rubió i Ors, un segle sent el cor d’un barri

Cent anys és una dada que es diu fàcil, però que hi ha temps perquè passin moltes coses. És el temps que ha passat des que l’Escola Rubió i Ors va obrir portes per primera vegada, en aquella ocasió en un indret diferent de l’actual, en l’edifici que encara es manté en la cantonada entre el camí de l’Aigua Nova i el carrer de la República, actualment conegut com a carrer Rafael Casanova. Davant d’aquesta efemèride que se celebra enguany, la direcció del centre va decidir que ho havia de compartir amb el barri i la ciutat. «Des de la direcció consideràvem que el fet que una institució educativa arribi als cent anys era important, perquè significa que han passat cent cursos escolars i pel mig també han passat moltes coses, no només a Catalunya, sinó també a la ciutat», va expressar el cap d’estudis del centre, Carlos Hugo Velarde. 

Per aquest motiu, van fer mans i mànigues per organitzar una sèrie d’activitats que servissin per celebrar-ho i, la primera d’elles, va ser un vermut musical obert al barri el passat 30 de novembre. «Que hi hagi una escola en un barri és primordial, perquè on es mou aquesta canalla és dins del barri. Aleshores, tenir una escola de proximitat permet als nens i famílies fer vida al aquí», destaca la directora de l’Escola Rubió i Ors, Noèlia Moliner.

Alhora, la secretària de l’escola, Zulema Ortega, subratlla que la presència de l’escola «dona molta vida al barri». «El barri en els darrers anys ha canviat molt, s’han tancat moltes botigues i el teixit social s’ha anat perdent, però l’escola continua. Mentre el centre hi sigui, hi haurà vida i no serà tan sols un barri residencial, perquè ara mateix l’escola és el cor del barri», defensa Ortega. Per la seva banda, Velarde coincideix amb les seves companyes de l’equip directiu i afegeix que «els alumnes són la part més important d’una escola, però també ho són les famílies que hi ha darrere».

Reivindicatius

Per una altra banda, el cap d’estudis recorda que l’escola ha estat el centre de moltes de les reivindicacions del barri: «És molt important remarcar el fet que hi ha una escola al barri, perquè mirant documentació hem descobert que bona part de les mobilitzacions que hi ha hagut han estat per l’escola, per exemple, per crear aquest edifici on estem ara». Un esperit reivindicatiu que la Rubió i Ors no ha perdut. «Treballem molt el pensament crític dels nostres alumnes i reivindiquem necessitats de la ciutat sempre des de l’aprenentatge. Però mai és criticar per criticar, sempre volem que hi hagi un fonament», opina la directora de l’Escola Rubió i Ors.

Una mostra d’això és la celebració del Dia Internacional de l’Art, en què a través de la iniciativa es van exposar les obres en diferents aparadors de la ciutat amb la voluntat de fer reflexionar a la població. «A més, també els hem volgut demostrar que, quan vegin una problemàtica com que hi ha poca verdor a la ciutat, tenen la capacitat d’anar a qui correspongui, com l’Ajuntament, a queixar-se perquè els escolti i faci alguna cosa», apunta el cap d’estudis.

Anècdota

A més, aquesta mirada al passat ha servit per descobrir alguna de les anècdotes de la història de la Rubió i Ors com, per exemple, que l’edifici actual de l’Escola Rubió i Ors va ser inaugurat per Jordi Pujol. «Això ens ho han explicat exmestres del centre. Es veu que en aquell moment hi havia un alumne que es deia Jordi Pujol i en aquell moment el president de la Generalitat era Jordi Pujol. I com que no hi va haver representació de la Generalitat durant la inauguració de l’edifici, sempre s’ha dit que l’edifici el va inaugurar Jordi Pujol alumne», explica Moliner.

Anècdotes que ben segur es compartiran durant l’acte de cloenda del centenari de l’escola que tindrà lloc avui dimecres 28 de maig a partir de les 18.30 hores al Teatre Fortuny. Un acte senzill que preveu donar veu a alumnes, famílies i exmestres.