Diari Més

Construcció

Reus és el municipi de la demarcació amb més amiant: encara hi ha més de mil cobertes

El COATT alerta que també hi ha fibrociment en dipòsits d’aigua i baixants d’aigües pluvials

Fotografia d’arxiu d’una coberta d’amiant, material utilitzat durant molts anys per les seves propietats, però nociu per a la salut.

Fotografia d’arxiu d’una coberta d’amiant, material utilitzat durant molts anys per les seves propietats, però nociu per a la salut.COATT

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’amiant és un mineral compost de fibres que, per les seves excepcionals i duradores propietats, es va emprar massivament en la construcció i la indústria a la segona meitat del segle XX. Això no obstant, el 2002 es va prohibir la comercialització de tot material que en contingués, ja que s’havia demostrat que la inhalació de les seves fibres podia provocar malalties com asbestosi o càncer. 

Malgrat l’objectiu de retirar l’amiant de la Unió Europea de cara al 2032, el Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Tarragona (COATT) alerta que, al Camp de Tarragona, hi ha gairebé 6.000 cobertes amb fibrociment. Reus és el municipi del territori amb més presència: n’hi ha en 1.273 espais —segons el COATT; el mapa de la Generalitat de Catalunya n’apunta 1.190—. El segueixen Valls, Tarragona i Riudoms. En el global de Catalunya, la capital del Baix Camp ocupa la quarta posició, només per darrere de Barcelona, Lleida i Sabadell.

Si bé aquest material nociu s’acostuma a vincular amb cobertes de naus industrials i magatzems agrícoles, gràcies a la seva durabilitat, flexibilitat, qualitats aïllants i resistència al foc, a àcids i a bacteris, Ramon Rebollo, del Gabinet Tècnic del COATT, alerta que «també n’hi ha en dipòsits d’aigua, baixants d’aigües pluvials, també de comunitat de veïns, i interiors d’algunes xemeneies o caixes dels ascensors». «Hem revisat —mitjançant drons— el mapa que va generar l’administració pública i ens vam trobar amb la sorpresa que encara hi havia una enorme quantitat de cobertes d’amiant», alerta.

Davant d’aquesta situació, l’organisme indica que la retirada del fibrociment l’ha de dur a terme una de les empreses acreditades al Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant (RERA) per garantir que l’operació es completi en les condicions adequades, ja que es tracta d’un material perillós per a la salut. En l’actualitat, a la vegueria del Camp de Tarragona hi ha quasi 180 empreses autoritzades. Rebollo recorda que, des de principis del mil·lenni, l’asbest està «totalment prohibit» perquè «genera greus problemes de salut» i «hi ha altres materials de prestacions molt similars que no en contenen».

Les administracions públiques han anat traient convocatòries de subvencions i ajuts per finançar les operacions de retirada dels elements d’amiant i facilitar la transició. Amb la mateixa voluntat, la Cambra de Comerç de Reus acompanya «tota persona sol·licitant, sigui una empresa o, fins i tot, un particular o una comunitat de veïns», que s’impliqui en el procés, tal com detalla el seu secretari general i director, Jaume Llosas. 

En primer terme, s’identifica el projecte que es pretén desenvolupar perquè tingui «un 100% d’èxit». En cas que l’avaluació inicial sigui favorable, es coordina la tramitació de la petició i la documentació, «on hi ha un gruix d’elements que fem nosaltres en nom del sol·licitant», comenta Llosas. A més, la Cambra es coordina amb una societat o professional homologat i proper al lloc de la intervenció per poder executar-la. «Encara queda molt camí a recórrer», expressa el secretari general.

Llosas assenyala que «pel que sabem, la campanya del 2025 per a la retirada en origen està tancada perquè s’ha esgotat la dotació pressupostària» i s’està a l’espera de conèixer resolucions. «Això no vol dir que no es pugui complementar», apunta. Amb tot, considera que la pròrroga pressupostària dificulta l’ampliació. 

«Veurem si pot haver-hi alguna línia fora de l’Agència de Residus de Catalunya en què aquesta mena d’actuacions puguin ser elegibles», afegeix. Pensa en projectes beneficiaris dels Fons de Transició Nuclears que incorporin la substitució de residus amb amiant, en què «la intensitat de l’ajuda seria molt més baixa, però podrien ser despeses elegibles».

tracking