Laia Merino: «La globalització fa que les creences i els rituals funeraris es modifiquin a poc a poc»

Com d’importants són els rituals funeraris en el dol de les persones que perden a un ésser estimat?

«El ritual funerari és un procés que ajuda al principi de gestió del dol. Al cap i a la fi, aquest acompanyament sociocultural que tenim en aquesta situació és el principi d’un acompanyament a un procés molt personal i individual com és el dol. Aleshores, des del meu punt de vista i el que vaig presentar durant la xerrada del Cicle Primavera i al meu TFG és que, en aquests tres, quatre o cinc dies que es dur a terme aquest procés ajuda o alleugereix aquesta càrrega».

Podríem dir que aquests rituals són la part més social del dol?

«Sí, al cap i a la fi, és una concepció social que tenim molt assimilada pel que fa a aquest acompanyament a les persones en la fase inicial, però que també pot variar segons la societat».

Quines diferències podem trobar segons la societat?

«Moltes. Jo em fixo sobretot en la societat occidental i em centro en Espanya, perquè no és el mateix tractament que es fa del cos des de les funeràries a França o Anglaterra, que són països que estan aquí al costat, que el tractament que fem aquí a Catalunya o a l’estat espanyol. Per exemple, en les incineracions d’aquí que es cremi la roba no és una cosa gaire important, però a Galícia sí que hi ha algunes funeràries que prefereixen fer la crema sense roba o sense les sabates, per temes mediambientals. És a dir, que al final poden acabar sent petites diferències que una persona quan contracta un servei ni li passen pel cap».

Aleshores, aquestes diferències responen més a motius pràctics o religiosos?

«Venen per les dues bandes. Per posar un altre exemple, a Anglaterra es fa sempre un embalsamament, que és una conservació del cos perquè es pugui fer una vetlla de més de 72 hores sense que hi hagi una putrefacció del cos. Això es fa perquè allí les famílies reben el certificat mèdic de defunció al cap de tres setmanes, mentre que a casa nostra el tenim al mateix dia o l’endemà com a tard. És una cosa d’ells, no sé exactament per què és així perquè conec més el nostre cas, però tot acaba influint en aquest ritual funerari. I si parlem de creences, la cultura musulmana té la creença d’enterrar sempre a terra directament, mentre que aquí això al nostre país no és factible per motius legals».

Per tant, també podríem dir que els rituals funeraris són la part del dol que tracta la part més física, oi? Ja començant pel fet de si enterrem o cremem el cos

«Sí, sens dubte ho és. També, pel que fa a enterrar o cremar aquí hem de tenir en compte que l’opció d’incinerar el cos sempre ha estat, però que el catolicisme sempre ha estat molt vinculat al fet d’enterrar directament. La incineració es va popularitzar i es relaciona més amb els conceptes que ens aporten totes aquelles noves creences que venen molt lligades al budisme i el sintoisme. La globalització fa que les creences i els rituals funeraris es modifiquin a poc a poc. A més, la religió cristiana tampoc té el mateix impacte ara que fa un segle, així que s’ha acabat normalitzant el tema d’incinerar. A més, ens trobem que la majoria de la gent que s’incinera és menor de 80 anys, la gent més gran i amb els conceptes catòlics més presents veus que tenen molt clar que volen ser enterrats».

Ha impactat molt a la vostra feina la globalització? Perquè cada vegada hi ha més gent que ve d’altres parts del món que venen a viure al nostre país i acaben morint aquí.

«Sí, potser el cementiri no ho nota tant, perquè hi ha una part del cementiri que no és catòlica i allí s’enterra gent que ve de fora i tenen altres creences, però també s’ha de tenir en compte que hi ha molta població que s’enterren al país d’origen. Un exemple d’això són els xinesos, que aquí a Reus crec que només hi ha un o dos enterrats. No obstant això, al crematori sí que ens trobem molta població llatinoamericana, que s’incineren aquí per portar les cendres al país d’origen. També hi ha anglesos i francesos que s’incineren aquí perquè traslladar les cendres és més fàcil que traslladar el cos sencer al país d’origen i allí acaben fent la cerimònia que ells considerin».