Quim Mandado: «La música d’avui dia és aigualida, li falta despentinar-se»

Explica’m el què i el com d’aquesta gira.

«Fa un parell d’anys vam començar a rodar amb la nova banda i vam veure que la cosa sonava molt bé. Així que vam pensar a fer una gira per celebrar els quaranta anys sobre els escenaris tot fent un repàs a la meva trajectòria, des de l’època de Sangtraït, passant pel disc en solitari i l’època de Guardians del Pont. I això és el que estem fent. Hem muntat un repertori bastant proporcional a cada etapa».

Aquest repertori segueix criteris musicals o emocionals?

«Hi ha de tot, com ara cançons que hi havien de ser i amb una certa importància als temps del principi de Sangtraït, que són els que em miro amb més carinyo, perquè són els que em van donar a conèixer. I, evidentment, hem escollit cançons que connecten molt amb la gent que ens va seguint. De totes maneres, el repertori va canviant una mica en cada concert».

Aquestes cançons que tenen tanta història, les heu remenat una mica amb arranjaments o voleu fer història amb els temes tal com eren?

«Bé, nosaltres no som Sangtraït, som la banda Quim Mandado. Encara que algunes cançons tiren cap a l’original, hem evolucionat, ara fem les coses d’una altra manera. Després, hem fet arranjaments perquè clar, no tenim saxo, ni harmònica i, per tant, calia fer-los. Però penso que han quedat molt bé».

En aquests 40 anys de professió, què creus que ha canviat més: tu com a músic o el públic?

«El panorama musical. Abans, tot era rock, hi havia energia i força. Ara, em sembla bastant desolador veure que ja no hi ha aquesta energia, que tota la música que es fa és aigualida, molt tranquil·leta, no ens esverem, no ens despentinem… El jovent d’avui dia necessita xixa! [riu].

Precisament el teu pas pel programa Zenit de TV3 t’ha donat visibilitat entre les generacions més joves. Quin balanç en fas?

«De positiu en trec haver conegut gent molt maca, com la Mariona Escoda, el Manel Navarro, el Natxo Tarrés… Tanta gent que no coneixia i amb qui ens ho hem passat molt bé. Això potser m’ha servit per arribar a més gent, però tampoc massa. I el que necessitem és gent que vingui als concerts».

No has notat una diferència, respecte a abans de sortir a la tele?

«La gent va venint, però jo m’esperava més moviment. Abans, t’estic parlant del principi de tot, quan sorties a la tele hi havia molt de ressò i la gent s’interessava molt pel que feies. Ara, això ja no passa tant. També pot ser perquè ja tenim una edat, o perquè els estils de música han canviat molt. Anem fent, però és molt més tranquil·let».

Així i tot, no pares. En paral·lel a aquesta gira estàs treballant en temes nous.

«Sí, no seré a temps d’estrenar-los a Reus, però sí que m’agradaria fer-ne algun en directe abans que s’acabi l’any. Tinc ganes que es noti la petjada dels joves [els seus fills Guillem i Ferran], perquè el Joan Cardoner i jo ja tenim uns vicis, una manera de fer, i sempre va bé tenir òptiques noves. Ells aprenen de nosaltres i nosaltres d’ells, i així creixem tots».

Tota aquella generació de músics de fa 40 anys seguiu al peu del canó. Què tenen els escenaris que enganxen tant?

«És un conjunt de coses. El primer és que les cançons, quan les fas, tens ganes que la gent les conegui. I, després, veure la resposta de la gent quan les sent. Veure com els transporta a moments de la seva vida, a situacions que per a ells han sigut importants. Veure com s’emocionen és xulíssim, no té preu».

En aquesta gira de 40 anys de directes també estàs incorporant col·laboracions en els concerts. Ens pots avançar qui vindrà al de Reus?

«A Lo Submarino hi seran la Mariona Escoda i el Salva Racero, amb qui vam coincidir a Zenit».