El drag: l’art de ser lliures

Música, maquillatge, vestits d’escàndol, talons i brilli-brilli són els ingredients bàsics per crear un espectacle drag. És, però, molt més que xou. «Hi ha talent, hi ha màgia, hi ha artisteo, i ens agrada molt que això passi a casa nostra, però, sobretot, reivindiquem-nos cada dia, en cada acte; reivindiquem la diversitat», declarava l’alcaldessa, Sandra Guaita. No era un discurs polític buit. Cada una de les participants de la tercera Gala Drag de Reus ho sentia ben profundament en el seu cor. «M’ha costat força, he tingut una vida difícil, i quan estic fent el que m’agrada, això és llibertat, ser jo», se sincerava Roxy Divine. «És una manera d’expressar-me, de fer tot allò que no puc en el dia a dia», afirma Drag Kaleidox. «Que estàs malament? Et drageges i se’n va, et dona les forces que a vegades necessites», rematava Miss Honey. El copresident d’H2O, David Fornieles, ho resumia: «El drag és ser tu mateix quan no pots ser-ho».

Abans de sortir a escena, els nervis regnaven entre bambolines. «Estic molt fumadora, més de l’habitual, però és el que toca: gastar una mica més en tabac i passar-s’ho bé», reconeixia Alice Little. Les Qüins havien interioritzat la processó per canalitzar-la com una font d’energia i d’agilitat mental. «Tenim la màxima que el dia que no estiguem nervioses a l’hora de sortir a l’escenari, ho deixem, perquè voldrà dir que no ens importa», se sinceraven. Miss Honey repetia per segon any consecutiu sobre la tarima de la Palma i, per a ella, era una gala especial: entre el públic l’esperaven «molta família, molts amics, que m’han ajudat en el procés». «Hi ha hagut molt d’amor i ara és moment d’assaborir-ho i viure-ho», expressava. Per la seva banda, Luzbel de Lilith tenia ganes de canviar-se de roba i demostrar el seu art, la seva fosca querubinitat, però, sobretot, «de viure el xou, veure els números de les companyes i estar totes juntes a l’escenari». Entre l’organització, l’adrenalina no restava quieta ni un segon. «Esdeveniments així són molt costosos, impliquen molta feina, però el benefici i la recompensa emocional són fabulosos», explicava Clàudia Vinyals, coordinadora de l’equip tècnic d’H2O.

Amb tot, tenien encara uns instants per mantenir a ratlla les emocions. Les reines ja coronades, Frida la Ter i Maya Fox, foren les primeres a delectar el més de mig miler d’espectadors amb una cabaretesca i sensual actuació. La Ter les calmava: «Jo també estava amb uns nervis que no m’ho podia creure», revelava. I, així i tot, acabà sent coronada. Alice Little, Drag Kaleidox, Roxy Divine, Luzbel de Lilith, Les Qüins (o les Tres Bessones, per a l’ocasió) i Miss Honey se succeïren per brindar-se els víctors d’un públic entregat. El jurat professional, conformat per Valerie Norton, Judith Sabater i Lorena Irigaray. La segona ronda, més frenètica, girava entorn de la lluita contra l’LGTBI-fòbia. Les medalles de bronze i plata foren per a Les Qüins i Miss Honey. Luzbel de Lilith, reina de Reus.