Educació
Si no vols que les pantalles decideixin per tu...
Més d’un miler d’alumnes reflexionen sobre l’ús dels dispositius mòbils en una nova edició del projecte Cap Infant Sense Fortuny
L’instant previ a la representació de l’òpera, que va comptar amb la participació d’un cor conformat pels alumnes.
Concentració. Nens i nenes no pronunciaven cap mot. El silenci imperava al Teatre Fortuny. L’escenari representava l’entrada a una escola. No era, però, l’avantsala a un examen important, ni els alumnes acabaven de repassar els continguts ni els deures. Estaven absorts pels seus mòbils. La directora havia pres una dràstica decisió. Al crit de «visca el llapis i els apunts», va prohibir, amb efecte immediat, l’ús de pantalles. «No, no, no!», clamaren els joves a l’uníson, amb zòmbics moviments. «Allà hi tinc mitja vida», se sentia. La mediació funcionà: s’aconseguí una moratòria de 24 hores.
Amb aquesta escena començava l’òpera Pantalla i calla!, una obra de nova creació, amb llibret de David Puertas, música d’Albert Gumí i interpretació de tres veus solistes, un cor d’alumnes i l’Orquestra Camerata XXI, que pretenia promoure la reflexió al voltant de l’ús dels dispositius mòbils entre els més menuts. En el marc del Cap Infant Sense Fortuny, un projecte que impulsa la Fundació Teatre Fortuny, més d’un miler d’estudiants van assistir a la preestrena.
A l’escenari, la revolta es mantenia ferma i, aprofitant les darreres hores de «llibertat», els mòbils permetien, a l’instant, respondre càlculs matemàtics complexos. Només una noia va desprendre’s de l’aparell. De fet, ben lluny el va llançar. La Laia clamava que «tots els problemes» venen d’allí. Un company de classe havia difós fotografies «molt lletges» sense el seu consentiment. La totalitat dels companys va reconèixer tenir imatges «que més valdria no veure». «No veuen que amb les pantalles tots els desastres queden gravats? La vida tan exposada pot fer molt mal», es preguntava el conserge.
En veure-la tan afectada, l’aula decidí eliminar aquell contingut. S’havia adonat que «molta foto, molta selfie, però són coses que perduren entre un i dos segons», criticava Laia, essent conscient de l’escassa atenció que es presta a cada singular publicació de les xarxes socials. El canvi d’opinió i de comportament fou radical. Un per un, els joves deixaren el mòbil a un prestatge. «Si no vols que les pantalles decideixin més per tu, a demà no cal que esperis, desconnecta-les avui», cantaren tot marxant.