Maria Josep Moliner: «El ioga té com a objectiu alliberar el patiment, és una eina per deixar anar»

Per què va començar a practicar ioga?

«Jo fa tretze anys que en practico. Treballava en un petit despatx de disseny d’il·luminació. La meva cap practicava ioga i li anava molt bé, no només físicament, sinó que també feia que estigués tranquil·la. Vaig pensar ‘per què no ho proves?’. M’hi vaig enganxar des del primer dia».

Com es va sentir després d’aquella primera sessió?

«Tenia una sensació de tranquil·litat que s’expandia per tot el cos. Vaig anar a la classe de pressa, pensant encara amb les coses que em quedaven pendents de la feina, els correus electrònics que havia de respondre, els projectes que tenia a mitges, ofuscada en les meves preocupacions... Vaig sortir mirant cap a dalt. Tenia una sensació de gratitud que no havia experimentat mai».

Quins beneficis aporta?

«Molta gent diu que no és prou flexible per practicar-ne, però els beneficis no només són per al cos, sinó també a escala mental. El ioga ens aporta una gran vitalitat i salut. Els beneficis corporals són més perceptibles, com que t’ajuda a tenir una postura saludable, un cos més flexible, uns músculs i uns ossos més forts, però també n’hi ha que són més imperceptibles, però de gran importància: el ioga t’ajuda a reduir l’estrès i l’ansietat, a parar, a anar a dormir més tranquil, a estar més relaxat, a millorar la concentració, a guanyar confiança en tu mateix... És una disciplina física, mental i espiritual que té com a objectiu alliberar el patiment i portar-te cap a un espai d’autoconeixement. És com que l’estoreta et fa de mirall i pots veure com estàs tu aquell dia. Per a mi, l’estoreta és com anar a teràpia».

Permet reconnectar amb un mateix.

«És bàsic. Estem en una hiperconnexió constant, no sabem parar, i és molt important poder prendre’s un temps per desconnectar del món extern per tornar a connectar amb tu mateix, amb la teva essència, per després tornar amb més energia. Tindràs els mateixos problemes, però la perspectiva haurà canviat».

Com ha anat al Círcol?

«En viure a Barcelona, em feia il·lusió tornar a casa. No puc imaginar-me un espai tan bonic com la sala de la làmpada. Està molt lluny de la típica sala de ioga amb parets blanques, parquet i plantes de fons. No té res a veure, però precisament el que t’atrau és aquesta força i màgia que té. Sempre m’havia fet por que no vingués prou gent. A la primera classe, coneixia un 80% de qui va venir, perquè la majoria eren amigues o conegudes. Ara, estic molt contenta perquè està venint gent nova, gent que repeteix... Si hagués de posar una nota, seria molt bona. Estic molt agraïda».

Les sessions són solidàries.

«No és una casualitat que aquestes classes siguin en benefici de l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi. Com tothom, jo porto una motxilla. La meva germana fa vuit anys que va decidir marxar. No és fàcil d’acceptar, però el ioga m’ha ajudat a sanar, a poder portar el dol. El ioga és una eina per deixar anar, per desfer, per eliminar preocupacions. El fet que aquestes classes vagin a aquesta associació és acabar d’enllaçar-ho tot. És una manera de poder ajudar no només l’associació, sinó també les persones que estiguin transitant per moments de la vida dificultosos».