Seguretat
Reus revisa el pla de Protecció Civil i incorpora els incendis i la concentració d’ozó troposfèric
El document preveu com ha de ser la gestió davant d’una situació d’emergència

Fotografia de la sirena de risc químic ubicada al costat del Mercat del Camp de Reus.
El ple municipal de l’Ajuntament de Reus d’aquest divendres 16 de maig aprovarà la revisió periòdica del Document Únic de Protecció Civil (DUPROCIM). La funció d’aquest és planificar la gestió de les possibles emergències al municipi i prevenir i controlar els riscos sobre les persones i els béns, amb l’objectiu de donar una resposta adequada. Aquest text, elaborat l’any 2020 i homologat per la Comissió Plenària de Protecció Civil de Catalunya, s’ha revisat i actualitzat tal com estava previst en el termini de quatre anys i aquesta setmana veurà la llum amb algunes novetats. La principal novetat és que dins del text es contemplen dues situacions de risc per a la població més; per ozó troposfèric i per incendi forestal. La resta de riscos que recull el document de l’any 2020 es mantenen.
La regidora de Seguretat Ciutadania i Convivència de l’Ajuntament de Reus, Dolors Vázquez, afirma que «revisem el document per estar tan ben preparats com sigui possible en cas d’emergència. La funció del document és determinar la planificació de la protecció civil municipal, tenint en compte tots els riscos que afecten Reus». A més, també apunta que és necessari que «tots hem de ser conscients dels riscos als quals estem sotmesos per donar la millor resposta possible davant una situació d’emergència» i que preparar-se i actuar en cas d’una emergència és una «responsabilitat compartida entre les administracions i el conjunt de la ciutadania».
Pel que fa a les noves adhesions, el risc per ozó troposfèric s’adhereix a l’apartat de riscos territorials. Segons la legislació europea, cal informar a la població quan la concentració d’ozó troposfèric superi el llindar de 180 µg/m³ (micrograms per metre cúbic) de mitjana en una hora per tal que les persones més sensibles puguin prendre mesures preventives. El llindar d’alerta està situat en 240 µg/m³ de mitjana en una hora. En cas de superar aquesta lectura, s’haurà d’avisar a la població de què tothom prengui mesures preventives.
Entre les zones que pateixen habitualment episodis relacionats amb l’ozó troposfèric es troba el Camp de Tarragona, on les màximes concentracions superen el llindar d’informació especialment a l’estiu. L’ozó és un gas incolor i invisible que es troba de manera natural a l’estratosfera i la troposfera i que ens protegeix de les radiacions de rajos ultraviolats. Aquest gas pot tenir efectes adversos per a la salut humana quan es troba en concentracions superiors a les habituals i pot causar tos, dificultats respiratòries com la gola seca i irritacions a la faringe, el coll i els ulls. Per un altre costat, els incendis forestals s’afegeixen als riscos especials, tot i que s’especifica que l’afectació al municipi de Reus és limitada. En aquest sentit, l’INFOCAT només recomana l’elaboració del pla d’actuació municipal.
Altres riscos
El document del DUPROCIM continuarà fent referència a tota la resta de situacions d’emergència descrites fins ara amb lleugeres modificacions. En l’apartat dels riscos territorials, es recull la contaminació del riu Ebre, el fred intens, la calor severa, els accidents ferroviaris, els accidents amb múltiples víctimes i la manca de serveis bàsics. Quant als riscos especials, estan recollits les nevades, les inundacions, les ventades, els sismes, els accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril, el risc químic, els accidents aeronàutics, les emergències radiològiques i les pandèmies.
Debat en el ple
Per la seva banda, la regidora de Seguretat Ciutadania va defensar que el govern municipal, des que es va homologar el document a finals de l’any 2020, havia dut a terme diferents xerrades i simulacres amb diferents agents de la ciutat. Entre aquests, la Guàrdia Urbana, els voluntaris de Protecció Civil, l’Hospital Sant Joan o els establiments comercials, a través de la Cambra de Comerç. A més, també s’havien dirigit a la ciutadania a través de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus i els centres cívics.