«Si no existís la infermeria, el sistema cauria»

Quan patim un problema de salut, sigui propi o d’un familiar, tenim la sort i confiança en disposar d’un sistema sanitari que ens atén i tracta de posar solució. Es tracta d’un equip multidisciplinari del qual la seva columna vertebral està compost d’una figura que, per desgràcia, continua havent-se de reivindicar; les infermeres. Per aquest motiu, el passat dilluns 12 de maig es va celebrar el Dia Internacional de la Infermeria que pretén reivindicar i reconèixer la tasca d’aquest sector i l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus (HUSJR) ho va celebrar en un acte el divendres 9 de maig. «La societat encara no coneix quin és el vessant de la infermeria, encara ens veuen com aquella persona que està a remolc d’una altra professió, quan no és així», valora Imma Grau, directora d’Infermeria i àmbits assistencials de l’HUSJR, que també apunta que les infermeres cada vegada assumeixen més competències. 

«Si no existís la infermeria, el sistema sanitari cauria», sentencia contundentment Carme Anguera, infermera jubilada que va formar part de la primera promoció de l’Escola d’Infermeria de l’Hospital Sant Joan. «Des de l’any 75 que vam començar ens hem hagut de reivindicar, sempre. Hem hagut de lluitar molt i no ha estat gens fàcil, i ara les que ens substitueixen han de continuar», opina Montserrat Samora, també infermera jubilada que es va formar a l’Escola d’Infermeria de l’Hospital Sant Joan de Reus. Precisament, l’acte del passat 9 de maig va centrar la mirada en la celebració dels 50 anys de la primera promoció de l’Escola d’Infermeria de Reus, la qual va estar en funcionament durant 5 anys i va preparar a tres promocions d’infermeres. Un fet que, probablement, després va ajudar que la Facultat de Medicina s’ubiqués a la capital del Baix Camp.

«En aquell moment quan es van crear les escoles d’infermeria va ser molt important, primer perquè s’estava desenvolupant el sistema sanitari i eren necessàries infermeres», explica Grau. «Tinc bons records d’aquell moment. Tot va ser una mica a correcuita, perquè es va publicitar al setembre i a l’octubre vam començar», recorda Anguera. Les dues infermeres apunten que el primer any va ser una mica caòtic: «Era la primera vegada que es feia, tot era nou. Els professors, els alumnes, l’hospital... no sabien com fer-ho. Les urgències era una casa de socorro». Ara bé, la vintena d’infermeres que van participar van sortir d’allí ben preparades. «Érem gairebé minimetges després d’allò, treballàvem cinc hores, fins i tot diumenges, i vam estar a totes les àrees», comenta Samora.

Més especialitzacions

Entre les reivindicacions que mantenen avui dia les infermeres, una de les principals és la falta d’especialització dins de l’ofici. «Encara estem a les beceroles, tenim línies d’especialització com la pediàtrica, les llevadores, salut laboral i pediatria, però no tenim res més i ens quedem curts. I la resta d’especialitzacions el Ministeri no ho està tirant endavant i és necessari», remarca la directora d’Infermeria i àmbits assistencials de l’HUSJR. «Cada vegada la sanitat s’ha especialitzat més, però la infermeria no ha estat així i et col·loquen a un lloc i ho has de saber tot, i no hi ha ningú que ho sàpiga tot», critica Anguera.