Gerard Llauradó: «El nostre objectiu és que en 500 establiments es begui un Plim al dia»

Com sorgeix aquest projecte de ressuscitar el Plim?

«Un dels socis va fer la proposta perquè feia deu anys que ho tenia al cap, des que el Plim es va deixar de fer, i ell tenia el contacte del Matías Olesti, que és el propietari de la marca. Aleshores, vam fer un primer contacte amb el senyor Olesti per veure si estaria disposat a cedir la marca per reprendre el projecte i per sort vam arribar a un acord econòmic. Es tracta d’una cessió durant deu anys a canvi d’un cànon anual i la idea és que si tot va bé ho ampliem».

Com es prepara el resorgiment d’una marca històrica?

«Hi ha molta feina darrere, portem des de l’estiu passat treballant-hi i ens vam ficar ben fort a finals de 2024. Primer vam començar a parlar amb proveïdors de l’antic Plim, investigar quins ingredients portava i parlar amb fabricants per trobar una empresa que s’encarregués de la producció. Són un munt de coses».

Quines coses es mantindran del Plim original?

«Tenim una col·lecció d’antics envasos de Plim i vam agafar sobretot els últims per fer una imatge més moderna, però que recordés a aquells envasos. La tipologia és pràcticament idèntica, els colors són els originals, amb el vermell com a predominant, i hem imitat la franja de colors que tenien les últimes ampolles que es van fabricar del Plim. La xapa de l’ampolla de vidre imita a l’anterior, amb unes franjes grogues i vermelles que també trobem a la corona superior de la llauna».

La mateixa pregunta, però al revés. Què canviarà?

«El principal repte era treure el sucre, perquè avui dia les begudes ensucrades estan dimonitzades. També volíem que el Plim agradés a un públic molt més ampli. Abans agradava a un públic concret, perquè d’altres deien que era massa apegalós. Per això havíem de fer un producte que recordés a aquell Plim, que aromàticament l’obris i oloris la fantasia de fruites, però que quan el tastis t’agradi i siguis capaç de beure un got sencer. Per això, a part de treure el sucre hi vam afegir el suc de llimona per donar més frescor».

I com s’aconsegueix trobar la fórmula perfecta?

«No és gens fàcil, encara el tastem i dubtem si ho hem fet bé. L’últim dia érem quatre persones més dues de la fàbrica allí tastant i comentant si ficaríem una mica més d’això o d’allò altre. Trobar el punt de consens va ser complicat, però creiem que l’hem trobat i per ara la gent que ha provat el nou Plim li ha agradat».

I per què vau decidir impulsar una campanya de micromecenatge?

«Al principi dubtàvem i primer vam dir que no. Però després ens vam animar perquè avui dia tot el tema del finançament és molt complicat. Fins ara tot és finançament propi, però per donar continuitat al projecte necessitàvem un impuls més. Les fabricacions es paguen per avançat i no podem esperar a vendre un lot per produir l’altre, perquè aleshores no hi hauria continuïtat del producte a les botigues».

El 31 de maig fareu l’acte de presentació oficial. A partir d’aleshores el Plim ja es podrà trobar als bars i botigues, oi?

«Sí, és el que estem treballant ara. La nostra prioritat principal són els comerços locals, però tampoc descartem que en un futur tinguem presència en algun supermercat».

Per ara només hi haurà un Plim?

«Tenim al cap que, si el primer Plim va bé, en un futur fer noves varietats. D’idees en tenim moltes en aquest sentit, però no vull dir res i generar il·lusions perquè ara el que importa és que el projecte comenci bé».

Quina serà la vara de mesurar per saber si va bé?

«És una bona pregunta, si venem una caixa a cada establiment i cada un cert temps no es repeteix significa que la cosa no funciona. El nostre objectiu és que en 500 establiments es begui un Plim al dia, si s’arriba a aquesta marca, entenem que la cosa va bé».

Heu pensat a estar presents a municipis del voltant?

«Sí, de fet, sabem que es consumia molt en els pobles del voltant. Quan era petit els meus avis eren de Maspujols i jo bevia més Plim a Maspujols que a Reus, i soc fill de Reus. Volem treballar a tota la nostra comarca i, a partir d’aquí, expandir-nos més enllà».